diumenge, 31 de març del 2013

Avui, no et deixaré dormir

No, avui no et deixaré dormir.
Per que les meves ganes
criden el teu nom
i li ensenyen al meu desig
el camí.
Sota de res ho trobarem tot

per que nosaltres,
amb poc tenim prou.
Una mirada
encén mil focs
que no s'apaguen amb paraules.
Sols allò que tu i jo sabem
ho podrà calmar,

el que la pell crida amb sentiment
i la boca ofega amb el teu cos,
el que augmenta amb el moviment
i no s'atura fins que aconsegueix
l'orgasme de tots sentits.
Quan hi penso, 

no em puc deturar
i imagino la situació
dibuixada en la meva carn,

fins al més mínim detall.
Tu,

les teves mans,
uf, quina calor que fa...
Espero que no siguis cruel

i em vinguis a buscar,
mes sols et puc prometre una fi
que avui jo,
a tu,
no et deixaré pas dormir.












dissabte, 30 de març del 2013

Com aquell que estranya

M'assec a la punta del temps
i deixo passar 

la flaire dels records.
No em cal esforçar gaire,
doncs sempre venen a visitar-me

amb aquest aire de senyor important
i em fan acotxar el cap per pensar,
si algun dia tornaran a venir.
Alguns són de canya de sucre

i altres de paper mullat,
n'hi ha que fan olor de riure
i d'altres també plorar.
Però tots són meus

lligats amb els seus sospirs,
desitjos,
pensaments 
i dubtes.
De tots colors,
de diferents formes,
tocats al mil·límetre
per la pell que em cobreix.
I és llavors,

quan l'aire
marxa subtilment per la boca
i marca un compàs
una mica sospitós.

Com aquell que estranya
allò que mai s'eternitza

i sempre vol,
portar dins del cor.








dijous, 28 de març del 2013

Cada pam de la teva pell

Diuen,
que aquell qui et tasta
no pot oblidar-te
i recorda,
cada pam de la teva pell
que un dia va respirar.
Que les nits 
ja no són les mateixes
i els dies,
tenen un altre compàs.

Per que les llàgrimes amb tu
sempre són dolces
i els teus llavis,

porten el punt just de sal
per assaborir-te el cos,
amb els ulls tancats.
Cada carícia teva
obre la porta a l'esperit
i deixa que el desig humit

sigui el senyor,
de les realitats en tenebres.
L'adéu amb tu és impensable
doncs esborrar-te de la meva ment
no està previst.

I qui en digui el contrari
serà per que encara és valent
i no t'ha tastat,
per que després,

segur que es rendeix
allí on la pell,
mai deixa espais.











Amb el cor

Amb el cor,
com es diuen les coses,
com es fan els regals,
com es pinten les il·lusions

que mai,
es podran esborrar.
Aquelles veritats sense dubtes,

les mans que no et soltaran,
els petons que no s'obliden
i el desig que creix per instants.

Amb el cor,
dibuixat al detall
on els batecs sempre ens porten
a seguir somiant,
a seguir lluitant
encara que la por
ens vingui a trobar.

Per que 
quan les coses es fan amb el cor
es fan amb els ulls tancats,
per que la confiança
ja ens diu,

per on hem de caminar.
El cor, 

aquell valent
sempre disposat
a morir,
per tornar a ressuscitar.










dissabte, 23 de març del 2013

Mai es pot dir mai

M'he trobat al mig del no res
esperant alguna cosa,
però encara no sé el què és.
Quan de sobte un trosset de tu
ha tornat a mi
i m'ha dit
des de l'altra part de món,
que mai es pot dir mai.
I el que fa bategar el cor
torna a aparèixer
sense importar-li la distància,
per que no sembla que siguis lluny
sinó molt aprop
i poguéssim tornar a ser allò
que jo tenia com a record.
Guardat per si de cas,
doncs mai se sap
quan ens farà falta,
esperant el moment oportú
on un petó ens va fer somiar
anar al lloc on cada nit 
amb els ulls tancats
i l'esperit,
toquem estels amb les mans.

Allí t'espero
on per si de cas,
mai es pot dir mai.








dijous, 21 de març del 2013

Vull que siguis

No sé si ho saps
però avui,
podria dir-te tantes coses...
De velles,
de noves,
però mai mentides,
ni mitges veritats camuflades.
Potser no sols serien
paraules blanques,
per que no puc deixar d'imaginar-me
el gust de tocar-te
i sentir com tremola
el teu cos,
la meva veu
i allò que és nostre,
que es pensa al detall
quan la nit es fa fosca
i la son,
ve a buscar-me.
Però hauré de callar-me
i no dir-te,
que vull que siguis
important en la meva vida.
Que et desitjo a cada instant
amb força,

amb impaciència,
amb moltes ganes.
Però millor que calli,
o tots descobriran
on va el meu cap
al llegir el teu nom,

al sentir la teva veu
i al veure la teva imatge.
Per que ja ho diuen
en boca callada,
els petons no marxen.









dimarts, 19 de març del 2013

Començar

No vull plorar més
ni quedar-me sense veu

per pensar,
que algun dia
per a tu,

no puc ser res més
que allò,
que potser tremola.
La feblesa d'un t'estimo 

en la meva boca,
la llàgrima que rellisca
per la galta,

que la teva carícia enyora.
El silenci de dos
esperant que la distància

sols sigui
un mal record,
una tempesta,

que qualsevol vaixell supera.
Però no vull ser res més

que la teva realitat no desitja,
no dibuixa,
no espera.
No somia al tancar els ulls
ni tornar a ser aquella
que es sacrifica,
quan la lluna penja al cel
plena de paciència.
No sóc important
però potser sí única,

no per com sóc,
sinó per lo molt que t'estima.
Començar és un instant,

que amb una mica de sort,
encara ens espera.




dimecres, 13 de març del 2013

Per viure

Per ser millors.
Per viure instants.
Per somiar possibilitats infinites
que criden,

que ploren,
que riuen.
Que miren al futur
i no s'espanten.

Que recorden sense recances
i que pensen que el demà,
sempre serà millor.
Per que així ha de ser,
per seguir endavant

i sargir una vida
amb doble puntada.
Per que mai

es pugui descosir
i oblidar,
que quan l'agulla es clava,
no sigui sinó per unir

un cor que batega
amb una boca que respira
i una ànima que somia
que viure,

és el millor que hi ha.





divendres, 8 de març del 2013

Sentiments

Ara em faré diferent.
La que era, s'oblidarà.
La que és s'esborrarà
per inventar-se de nou.

M'enganxaré on les paraules
em facin de coixí
per que si torno a caure
no em trenqui més
i em deixin dir,
que els sentiments
són dels que callen
i es deixen sentir.
Seré pared,
taula,
cadira.
Una cosa que no viu,

que no té cor,
ni ànima,
ni al·lè.
La part inert de la vida,

la foscor d'una nit que crida,
el perill d'una guspira que crema
i no entén per que,
a tu mai t'oblida.
Potser serà
per que mai has marxat,
per que sempre has estat,
per que avui he pensat
que l'ahir,
podria tornar a ser demà.








dimecres, 6 de març del 2013

Sempre esperant

No et vull mentir
i callo
i així et menteixo més,
que quan et dic que t'estimo.
Escric
i així ho difumino
per que ningú es senti atrapat,

ni compromès,
amb les paraules que dic
o penso.
Sé que per tu 
no tenen importància.
Que més dóna
una llàgrima
o una carícia,

doncs la teva ànima no entén
per que la meva sospira.

I així ha passat l'instant,
el sospir,
la màgia 
i el desig,
esperant,
sempre esperant
a que tu la treguis dels somnis

i la facis realitat.








diumenge, 3 de març del 2013

Dràcula

En una cambra humida
la foscor la cega.
Les tenebres li ensenyen

que l'instint
mai necessita llum,

per que sol camina.
Els ulls no li fan falta,

el tacte farà la resta.
La porten on l'amor

convida a la mort
amb flaire de sang fresca.
Mes ella no té por
i s'endinsa,
on el cor batega
per conèixer un nou món
envoltat de tenebra.
Ell l'espera
assegut on la lluna 
li mostra la seva silueta.
Se l'estima.
La desitja.
Vol que en sigui 
la seva reina,
mes el preu que ha de pagar
no sap no la durà.
I no pot reprimir-se
i quan la té aprop

on els seus llavis
li besen el coll,
la mossega.
La marca de la mort

li menja l'ànima,
però a ella ja res li importa
doncs l'eternitat
ja és,
per sempre seva.