dilluns, 30 de maig del 2011

El que tu perds, un altre sabrà guanyar.

Quina gràcia em fan les teves paraules
ara que les puc recordar.
Seré teu per tota l'eternitat.
Sense tu, impossible respirar.
Ara penso l'estúpida que vaig ser.
De creure't fins al final.
Simplement pensar
que podien ser veritat.
Quan em deies 
jo per tu puc morir,
en que devies estar pensant.
En mi segur que no.
Doncs sé que la mentida
sempre ens va acompanyar.
Però no pateixis,
el que és gran es torna petit
si no es sap alimentar.
Res és etern
afortunadament.
No ets el sol del meu món.
Del meu univers ja t'he esborrat.
Simplement et diré
que el que tu perds un altre sabrà guanyar.
Que els meus petons
pinten altres instants.
I que per mi no cal que pateixis,
doncs la tireta de l'ànima,
ja fa dies que me la vaig posar. 
Si algun dia em cau la llàgrima
sols sabràs,
que la gent diu que també es plora
quan és té felicitat.
...quina mentida més gran.

























diumenge, 29 de maig del 2011

Per a mi, això és...

La rialla d'un instant.
Els desitjos que es fan realitat.
Tot lo bo que és petit i es fa gran.
Per mi, això és felicitat.
El color virolat.
Menjar cireres al teu costat.
Ballar sense importar-me, 
el temps ni quan.
Besar-te.
Provar, el teu dolç i salat.
I per què no,
que m'eixuguis les llàgrimes
de tant en tant.
Per mi, això és felicitat.
Ja veus,
no et demano pas brillants.
Simple i clar.
No cal fer-ho complicat.
Una paraula teva,
té aquesta propietat.
Tu la saps i quan la dius...
Per mi, això, és la felicitat



dissabte, 28 de maig del 2011

Les temptacions no tenen gust de sal

Diuen que es vesteix de seda
quan arriba la nit.
I es mou dolça per aquella casa
ensenyant-te que la rutina
es pot convertir en màgia,
quan et toca amb els seus dits.
El tirant li cau,
mostrant,
el que la llibertat ha decidit.
Sense por i tendresa veuràs com es ella,
doncs en el seu territori
et convida,
a provar el que en somnis,
va dibuixar el teu desig.
I quan pensis que l'has guanyat 
amb els ulls et guiarà
a plaers,
que mai hagueres imaginat.
Les temptacions no tenen gust de sal
i ella,
molt bé ho sap.
Diuen que es vesteix de seda
i quan arriba la nit t'espera
per donar-te tota la mel
que tu en vulguis tastar.







divendres, 27 de maig del 2011

Encantada d'haver-te conegut

Conèixer
no implica saber.
Sols investigar 
el que ens agrada descobrir
del que sempre hem tingut al davant
i mai hem sabut veure.
El que ens permet seguir somiant
sobre el qui ens dona la il·lusió
de mostrar-nos un nou camí.
Que el sempre no té un sol color
i el mai no es pinta amb decepció.
Cada oportunitat té un lloc.
Cada lloc un moment.
Cada moment un nom.
Cada nom un destí
que ja fa temps es va sargir.
La vida que ens vesteix
algun dia es va cosir.
La il·lusió no es coneix
fins que potser, te la porta el destí.
Gaudir-la és decisió de qui la viu.
Sentir-la de qui sap,
que hi ha oportunitats 
que no es solen repetir.














dilluns, 23 de maig del 2011

Passió, la capseta que vas obrir

No calen paraules 
per la nostra coreografia,
doncs dibuixem sentiments 
en cada melodia.
Quan tocar-te la pell 
m'estarrufa l'ànima,
penso que vaga la pena
que es faci eterna aquesta espera.
Més hi ha un moment
en el que el meu desig diu prou
i surt la dolenta
que perd el control.
Ara ja no pots tornar-te enrere...
Ara és el moment.
D'aquells petons que tallen l'aire,
d'aquell somriure maliciós,
d'aquell cos que t'espera
sense posar condicions.
No hi ha pressa.
Ni hores ni segons,
sols dos cossos en la fosca
que es desfan en mil colors.
Passió,
la capseta que vas obrir
al robar-me el primer petó.

















Llençat

No tinguis por del que t'espera
lluitar és la millor manera
aprendre dels errors
que la vida ens va enviant.
Ja sé que ella, 
no es cap meravella
però m'agrada més, 
des de que ets al meu voltant.
Llençat...
Vull ser la mà que t'espera
quan decideixis aterrar.
La que et dona la confiança
que et permeti respirar.
El desig i intensitat
que fa temps que vas buscant.
Vull ser tot allò,
que sempre has somiat.
Si-us-plau sols una cosa,
no tinguis por.
Aquí tens un cor
amb ganes de fer l'amor,
si tu ho vols.
Llençat,
estimar no ens fa covards.
Estimar, ens fa gegants.


divendres, 20 de maig del 2011

Segones oportunitats

Segones oportunitats són
un petó quan es fa fosc,
el desig de tenir-te a prop,
el somriure del silenci
que mai demana explicacions.
La visita d'aquell àngel
sense haver resat al cel.
Caminar sense destí
sense importar-nos el camí
que junts, ara,
en volem compartir.
Pols d'estrelles al matí
dibuixades en el llit.
I quan potser un pensa
que tot ja ha perdut interès,
apareix del no res
una màgia incandescent.
Segones oportunitats són
el que tots, ens mereixem.












dijous, 19 de maig del 2011

Mai en tinc prou

Vine i t'ensenyaré a escriure
el meu nom en un paper.
Amb lletra fina i petita,
per no espantar a ningú.
No pensis que vull entrar 
en la teva vida...
No.
El que vull, és no sortir-ne.
Mai en tinc prou
del somni que amb tu,
m'agradaria viure.
El teu gust
el vull com a rutina.
No puc deixar de pensar
en engreixar la meva satisfacció.
De postres,
si-us-plau,
doble ració.
Mai en tinc prou
i ho sé.
Sóc una nena consentida
que pidola atencions
quan el mussol vola en la fosca.
L'amor, pot ser tot allò que ens mou
o que ens immobilitza.







dimarts, 17 de maig del 2011

PersonalMent

Res es pot amagar eternament.
Ni les alegries.
Ni les penes.
El que hagi de ser, serà.
La vida és el resultat 
de totes les vivències.
PersonalMent
ella, no sempre és bella.
No ens cal dissimular.
El substitutiu
pot ser un incentiu,
quan és visualitza una pèrdua.
Caminar no és tan important,
com pel motiu que un ho fa.
Mai s'ha de perdre l'orgull
de créixer com a persona.
És el nostre distintiu.
La nostra petjada.
La lluita diària
sempre és un bon motiu.
No sempre és el millor
el que guanya la batalla.
La ment és personal
com ho serà, segur,
la meva ànima.



dimecres, 11 de maig del 2011

Perdona'm o no....

Esperaré que tot es dilueixi.
Que els rius de llàgrimes corrin
i l'amor es transformi.
Que em torni transparent 
per que mai més em puguis veure,
i el que sento,
marxi amb el vent.
Perdona'm o no...
Sempre hi ha moments millors
per discutir jugades perdudes.
L'amor no és el meu joc
ni la teva vareta màgica.
Sempre hi ha núvols en el cel
que s'han de saber bufar
per intentar esborrar,
tot sentiment de culpa.
Si miro enrere veig
sols una pregunta:
Si l'amor em vesteix
serà el desig qui em despulla?
Perdona'm o no...
Viure, segur que ens cura.



















dilluns, 9 de maig del 2011

Recordant el camí de tornada

No pateixis,
tot sortirà bé.
No hi ha problema en el mar
que no es pugui navegar.
Quan cridis el meu nom
la vela s'inflarà,
recordant el camí de tornada.
Casa teva és casa meva.
Mai he perdut la clau
d'aquella porta,
que tu creies tancada.
A mans obertes t'espero
sense dubtes ni rancors,
amb la naturalitat
de la que mai s'ha plantejat
si era meu,
el teu cor.
Ningú naix ensenyat,
i jo de tu vull aprendre.
Saber conquistar l'oceà
invita a viatjar
potser, entre aquelles aigües tèrboles.
Continuar és el moment
que sempre hem desitjat.
L'oportunitat va tornar a trucar
i el moment es va aturar
recordant,
el camí de tornada.

















divendres, 6 de maig del 2011

El meu sucre es dilueix

Si jo pogués,
em deixaria emportar pel vent.
Qualsevol excusa seria perfecta
per contemplar-te quan tu no em mires,
i fer-me transparent.
Tot el que miro,
m'ho ensenyes tu
marcant la pauta
del compàs d'espera.
A petits esbossos
construïm un camí
on, potser,
de vegades,
perdem sentiments
i trobem quimeres.
Sols nosaltres ho sabrem.
El batec del nostre cor,
no es torna a repetir.
L'amor que es gasta,
qui sap,
si es pot tornar a omplir.
Un dia em vas preguntar
si vindria el demà.
Que sé jo,
si no sé si l'avui el tinc.
Tranquil,
el meu sucre es dilueix lent
esperant la teva boca.
Els regals arriben així,
sempre, 
caiguts del cel.







dimecres, 4 de maig del 2011

Tinc set de tu

Tinc set de tu
i no es cap secret.
Beure del teu cos pot saciar-me
o emborratxar-me els sentits.
Que més dona...
Sols vull la vida
al teu costat.
Per poder gaudir
sense preguntar,
si he de demanar permís,
per poder-te estimar.
Imaginar-te per a mi
es dibuixa pecat moral
del que no em vull redimir.
La meva boca alimenta
aquell que sempre té gana
de tastar, el que s'insinua prohibit.
D'impaciència vesteixo els llavis,
quan desitjo el teu cos.
L'ànima ja serà meva
quan vegem sortir,
tots dos, el sol.
Tinc set de tu
i no es cap secret.
El que callen les boques,
ho criden els nostres cors.