divendres, 6 de maig del 2011

El meu sucre es dilueix

Si jo pogués,
em deixaria emportar pel vent.
Qualsevol excusa seria perfecta
per contemplar-te quan tu no em mires,
i fer-me transparent.
Tot el que miro,
m'ho ensenyes tu
marcant la pauta
del compàs d'espera.
A petits esbossos
construïm un camí
on, potser,
de vegades,
perdem sentiments
i trobem quimeres.
Sols nosaltres ho sabrem.
El batec del nostre cor,
no es torna a repetir.
L'amor que es gasta,
qui sap,
si es pot tornar a omplir.
Un dia em vas preguntar
si vindria el demà.
Que sé jo,
si no sé si l'avui el tinc.
Tranquil,
el meu sucre es dilueix lent
esperant la teva boca.
Els regals arriben així,
sempre, 
caiguts del cel.







2 comentaris:

  1. juan jose castellano6 de maig del 2011, a les 0:13

    l'espera ha merescut la pena y lo demes ya saps ho que opino ets la reina dels poemes petons estrelletaaaa

    ResponElimina
  2. MAI ÉS TARD...PER A ASSOLIR LA FELICITAT;EL QUE PASSA ÉS QUE SOVINT AQUESTA S'HI AMAGA DINS DLS REPTES DE CADA DIA.XROÉS CLAR QUE HI VAL LAPENA ESSER PACIENTS...TOT HI ARRIVA

    ResponElimina