El meu sucre es dilueix

Si jo pogués,
em deixaria emportar pel vent.
Qualsevol excusa seria perfecta
per contemplar-te quan tu no em mires,
i fer-me transparent.
Tot el que miro,
m'ho ensenyes tu
marcant la pauta
del compàs d'espera.
A petits esbossos
construïm un camí
on, potser,
de vegades,
perdem sentiments
i trobem quimeres.
Sols nosaltres ho sabrem.
El batec del nostre cor,
no es torna a repetir.
L'amor que es gasta,
qui sap,
si es pot tornar a omplir.
Un dia em vas preguntar
si vindria el demà.
Que sé jo,
si no sé si l'avui el tinc.
Tranquil,
el meu sucre es dilueix lent
esperant la teva boca.
Els regals arriben així,
sempre, 
caiguts del cel.