el cor no viu.
Sempre li falta aquell caliu
de les nits furtives.
A mitges dites
sempre amb misteri
buscant resposta
a les preguntes,
que ens falta viure.
La por ens farà de coixí
per no ser agosarats,
de córrer cap un destí
que encara ningú ha marcat.
A mitges dites
pensaments tancats.
El que no és vol pronunciar
per si resulta veritat
que fa temps ja era,
i mai ha estat.
Dir, no és el mateix que sentir
i mai ho serà.
