diumenge, 23 de febrer del 2014

Aire fresc

Ella buscava aire fresc
i va trobar un huracà
que sense tocar-la,
la feia volar
i la portava a nous horitzons
on somiar consistia, 
a deixar-se endur
per oceans de passions
que mullaven sempre racons,
on fins ara,
sols amb la seva imaginació
hi havia arribat.
No li pregunteu ni on ni quan,
doncs, ni ella mateixa sabia
on havia començat,
o potser sí...
una tarda de dissabte 
d'un hivern qualsevol,
en una hora marcada
on aquell segon li va dir al cor
atura't,
somia,
viu i pensa,
que aquesta vida sempre serà d'aquells
que es lliuren als seus desitjos,
sense pors.
I així ho va fer.
Va agafar la poma del cistell
i en va fer un mos.
I ara hi ha un home
que camina per la terra
esperant,
que ella li torni la part
que un dia,
li va mossegar.
Pobre noi, el que ell no sap,
és que ella, 
mai li tornarà.
Buscava aire fresc
i va trobar, un huracà.










divendres, 21 de febrer del 2014

Com em costa, no dir-te que...

Com em costa no dir-te,
que et penso en tots els instants
i et somio en tots els moments.
Callar els sentiments
i no cridar a tort i a dret
que necessito ser allò,
amb què no pares de pensar
encara que estiguis adormit,
perquè quan estàs despert,
ja sé que el meu nom
l'ha vestit el delit,
de saber-se per tu.
Potser m'equivoco,
o no, qui sap,
però amb tu em vull arriscar.
Potser per inconscient
o per volar
i deixar el terra definitivament,
a prop del mar.
I sentir, que la llibertat 
és quelcom que es pot tocar,
encara que la distància sigui llarga
i el destí,
ens deixi de costat.
Perquè si tu estàs amb mi,
tard o d'hora l'anhel serà l'al·licient 
de dos viatgers,
que volen recórrer el món junts,
en un viatge,
ple de plaer.
Com em costa, no dir-te que...





dijous, 20 de febrer del 2014

Aquell llibre obert

Dir-te com tothom
que ets el millor,
seria fàcil.
Però a mi això no em va.
Si més no així,
doncs, jo sóc d'aquelles,
que parlen amb el cor
i fan callar les llengües,
amb actes d'amor
mirant estrelles en nits,
que mai podràs oblidar.
I no ho dic per dir,
t'ho convido a provar
i veuràs,
que el meu cos és aquell llibre obert,
on un dia vas descobrir
que les paraules poden ser
quelcom més,
que ratlles amb punts,
per convertir-se amb corbes 
on les carícies cauen mortes,
per tornar a ressuscitar.
Dir-te com tothom
que ets el millor,
seria fàcil.
Jo abans,
ho he de comprovar.




diumenge, 16 de febrer del 2014

Ets

Ets aquell foc que em crema,
el riu que em calma la set,
l'hora que passa ràpid,
i aquells petons als llavis
que deixen ganes de més.
La que riu a tothora
i plora de tant en tant,
aquella que és una dóna
que porta ànima d'infant.
La sensualitat feta paraula,
amb ulls, que no callen veritats.
Un somni per l'ànima,
el desig del plaer,
aquell bocí de vida
que ningú vol deixar escapar,
per si no hi ha un després. 
La pausa de la frase,
la força del vent,
la pluja que mulla
i em deixa sense al·lè.
L'instant fet instint,
la que atura sempre el temps,
uf... què més puc afegir?
Ets el meu nord
i també el meu sud,
el meu jo
i el teu tu.
Saps, qui no coneix la màgia
és que no t'ha descobert.
Millor, 
no vull que siguis de qualsevol
perquè egoista em torno
sempre que algú,
pronuncia el teu nom.
Serà que ja t'estimo
i crec que això,
ja no té retorn.
















dissabte, 15 de febrer del 2014

Dins la meva pell

La nit se'm queda curta
quan estàs dins la meva pell
i voldria que avui 
el sol s'adormís
i em deixés una estona més,
per poder gaudir de tu.
Però tossut ell avança
implacable, sabent el que ha de fer,
deixant-me amb el regust agredolç
d'haver estat on es barreja el sentiment
i la resta de sentits
sense poder dir-te què,
el pròxim cop que et veuré
em quedaré allí on els meus dits
saben treure dels silencis,
dolços gemecs de plaer.







dijous, 13 de febrer del 2014

Junts, anem més lluny

Qui havia dit
què tots els mars són blaus?
Amb tu són daurats i transparents,
dolços com la mel
amb petites ràfegues de vent
que em porten a navegar,
pel teu cos despullat.
Junts, anem més lluny,
digui el que digui la gent
perquè ells que sabran,
doncs, nosaltres som dos
què quan estem plegats
despertem vendavals,
terratrèmols i huracans.
Somriures sota el nas
i passions que potser,
l'altra gent no entén.
Però jo sols comprenc els teus ulls
i ells, 
em despullen amb total impunitat
sense que hi pugui fer res.
Si us plau,
fes servir les mans
i segueix el que ells han començat.
Ofegar-me vull.
A terra o al mar
però sempre junts,
on lluny anem,
si estem plegats.











dimarts, 11 de febrer del 2014

Jo sóc aquella

Jo sóc,
la que en tu
de pensar mai deixa,
la que enyora la teva paraula
i molt més,
la teva carícia.
Aquella, 
que per un somriure teu tremola
i plora a llàgrima viva
quan la teva boca
diu que l'esborra,
de tot sentiment possible.
La nena que et somia
i la dóna que t'ensenya
que les fantasies són factibles,
si creus fermament amb elles.
Aquella que no té ales
però que per tu,
vola a la lluna 
i et baixa les estrelles, 
una per una.
La que té un batec al cor
i a la panxa papallones,
una espurna a la mirada
i un "et vull" per sempre
que no necessita altra cosa,
que li diguis que l'estimes.
Recorda si mai oblides,
jo sóc aquella
que de pensar amb tu
mai deixa,
perquè hi ha coses,
que són impossibles.



dissabte, 8 de febrer del 2014

Per casualitat

Les casualitats fan camins
que ningú imagina,
on l'atzar i el destí
juguen a buscar,
dos punts oposats 
que un bon dia ensopeguen
per casualitat
i et diuen,
que la tendresa existeix
en uns ulls que et miren
qui sap,
si des de l'altre punt de la lluna
o amb els peus a terra enganxats
somiant que tenen
una distància curta,
plena de proximitat.
On les paraules sobren
perquè elles millor que ningú,
saben callar
i dibuixen amb la llengua camins,
on no es necessiten ales,
per poder volar.








divendres, 7 de febrer del 2014

Entre la teva llengua i la meva

Si em dius un secret,
el guardaré entre la teva llengua 
i la meva,
on el desig tremola
i les ganes de tocar-te, 
aquesta nit porten pressa.
No sé com aturar-les
doncs, cada cop que penso en tu
m'imagino ser, 
la carícia que et bressola
i aquella ma trapella
que busca sota la roba,
la fal·lera d'estimar-te,
quan tothom tanca els ulls.
Nosaltres, 
no li explicarem al silenci
com es calla,
perquè hi ha gemecs de l'ànima
que amb tu,
mai restaran muts.
Si em dius un secret,
a la resta que li importa.
Perquè entre la teva llengua i la meva
aquesta nit,
hi ha un secret,
que ens deixarà nus.










dimecres, 5 de febrer del 2014

Ara que tot és silenci

Ara que tot és silenci
i els meus pensaments
prenen forma,
ara, 
intentaré reunir el valor i dir-te
que passar amb tu hores,
van ser segons 
de granets de sorra
que s'escolaven entre les carícies
que tots dos imaginàvem
enmig de converses 
de dos cafès i una copa,
amb el riure que la vergonya fa sortir
i la mirada que s'evita,
per no caure en el parany
de treure'ns la roba
i acabar per complir,
el que desig ja fa dies que diu
que no deixarà escapar,
la pròxima vegada.
Provar de la teva boca
la valentia,
aquella que pren forma
mentre el silenci s'executa
l'esguard s'esquiva
i la carícia
deixa muda a la llengua
enmig de converses,
de dos cafès i una copa.
















diumenge, 2 de febrer del 2014

Un dia fred, de galtes enceses

Quatre ulls,
que per primera vegada es miren
en un dia fred
de galtes enceses.
Què ho farà que
sobren taules i cadires
i la gent del meu voltant...
Tu demanes un cafè
i jo un capuccino carregat,
les paraules ja venen soles 
amb rialles incloses
i malauradament,
el temps que va passant.
Les cadires per art de màgia
cada cop s'apropen més,
just allí on et vull tenir.
Dos pams són poca cosa
si no fos que,
em sobren taules i cadires
i la gent del meu voltant.
I és en aquest moment,
on m'arriba 
l'olor de la teva pell,
tu parles i jo,
somio com deu ser
això de...
però deixo de pensar,
galtes enceses
en un dia fred.
I de sobte imagino,
qui pogués
canviar el carrer,
per un trosset de cor
on sols tu i jo,
poguéssim entrar
i mirant-te als ulls dir-te,
que treure't la camisa
és allò que he estat rumiant
d'ençà que, 
quatre ulls 
per primera vegada es miren
en un dia fred 
de galtes enceses,
on sobren taules i cadires
i la gent del meu voltant.