dimarts, 14 de desembre del 2010

Tot el que em regales...

De llàgrimes trobades...
Sensacions que trenquen l'ànima,
en paraules regalades
en mig d'una conversa.
El que t'abriga en carícia,
quan et toca la mà amiga,
i desitges que no s'acabi,
el que poc a poc comença.
És la màgia de l'instant,
de tot el que em regales...
el sentit de la justícia,
el que dius,
el que m'inspira.
L'olor que no conec,
i descobreixo com respira,
intuint entre paraules,
l'home que s'abriga.
Les pors,
les ironies,
el sentit de la família.
La teva veu a cau d'orella,
que em diu que soc estrella,
del teu cel inesperat.
Perdona si he agafat,
tot el que em regales...
Jo necessitava amor
i tu,
a mi,
m'has donat ales.