dijous, 27 de març del 2014

A l'escalfor dels teus braços

Entro i surto,
faig giragonsa
i deixo que la millor part de mi
sigui teva,
per una estona.
Tanco els ulls i sospiro
consentint que la son en dugui
a l'escalfor dels teus braços
i em quedo quieta sentin,
com el teu cor batega.
Perquè res es pot comparar
a la tranquil·litat que dona,
quedar-se arraulida
quan el teu cos em fa de cova,
quan em vetlla dels malsons
i de les feres més ferotges
per despertar l'endemà,
envoltada de tendresa.
Amb tu,
mai hi ha nit fosca,
perquè, amb l'escalfor dels teus braços
em quedo quieta,
consentint que el son em dugui,
on el teu cor batega.
Entro i surto,
faig giragonsa
i per una estona,
sóc tota teva.








Tot són ulls quan passes

Tot són ulls quan passes
i el temps s'atura per mirar-te
mentre les boques imaginen,
com seria això de passar
la seva llengua per tastar-te,
i deixar,
que la luxúria fes acte
per potser entendre,
com poden tenir pecats les cames
i caminar com camines
i mai oblidar,
de la teva pell el tacte.
Concentrar-se amb l'olor
que deixa el rastre
del teu cos
i dir-li a la memòria,
que és impossible oblidar-te.
Perquè ningú és tan valent
de sortir d'aquesta vida,
sense estimar-te
i encara que,
tot són ulls quan passes,
el que voldrien ser,
són boques per provar-te.