L'infern més dolç

En desig contingut 
segello la meva boca.
Si et digués el que de tu vull
prohibit em quedaria 
per la resta de la vida.
I no sabria que fer
amb tanta energia 
després de tocar-te.
M'encens amb la mirada
quan em menges l'esperit
i sento com la teva ànima
es deixa obrir camí.
Reconec que serà difícil
oblidar la màgia dels teus dits,
el gust de la teva boca
i l'essència dels teus sentits.
Però això és l'efervescència,
la passió de l'instant
el que em fa recordar el que sento
quan tens el meu cos,
entre les teves mans.
I si dir-te que en vull més 
és per tu pecat,
ho sento.
Per culpa teva 
no hi ha infern més dolç 
on em vulgui continuar cremant.

Bona nit....

Deixem-ho lliure en bona nit...
Quan els ulls es tanquen 
a un nou fi.
Quan la màgia de la son 
ens porta a un nou món,
ple de sensacions,
on tot es fàcil de fer
i més de dir.
On no hi ha barreres que infringir
si vull respirar les engrunes
que de tu van quedant.
La llibertat és absoluta,
sols em fa falta somiar.
La dolcesa m'anirà tancant els ulls
gronxant-me en la foscor
i em deixaré envair 
pel que em demana el cor 
i vol, el meu desig.
On la que mana soc jo.
I sóc jo la que pot decidir,
si et vull o no amb mi.
No et voldria ofegar 
amb la calor del meu llençol
si es que tu,
no t'hi vols quedar.
Deixem-ho així.
Tanquem els ulls 
i bona nit...

No li diguis a ningú.

Shhhhhh! no li diguis a ningú
que ja no t'estimo.
Que els meus dies
ja no són les teves nits.
I els sentiments són sols llàgrimes,
eixugades pel coixí.
Que l'etern aviat s'acaba,
per deixar pas a l'instant.
Ja no hi ha motius per seguir
ni per continuar lluitant.
Ja no es mou res dins el meu cor.
La teva màgia es va acabant.
Ningú en té culpa,
o potser sí...
El camí que vam començar
potser no l'havíem de fer plegats.
No li diguis a ningú 
que ja no t'estimo,
ja ho notaran.
L'amor és una cosa,
difícil de dissimular.
Quan ningú troba a algú
que li pinta de nou el cor
i l'ensenya a caminar,
no té por de les paraules
ni tampoc del que diran.
Simplement es deixar dur,
tot i que no sàpiga
on el portaran.
Però si us plau,
tu, no ho diguis a ningú...
Tots ho sabran.

Tot pensant...

M'agradaria saber el que penses
per saber quan en mi penses.
Quants dels teus instants són meus,
millor dit,
quan són meus els teus instants.
A vegades,
fins i tot a mi, 
em sorprèn el que escric.
El que penso,
la llengua,
no m'ho deixa dir.
Millor que sols ho pensi,
no et vull fer l'ego més gran.
Els gegants ja fa temps,
que sols estan al cap dels infants.
T'hauré de racionar l'amor
per que no en facis un mal us
i quan em tornis a veure,
et moris per un petó
d'aquells de cotó fluix.
Per que em desitgis amb avidesa
i no et cansis del meu record,
i comptis els minuts per veure'ns 
com sempre ho he fet jo.
Que pateixis una mica
tot pensant que del tot, no sóc teva.
No hi ha ningú que tingui el títol
d'exclusivitat i permanència.
Llavors, 
m'agradaria deixar-te pensant
sols per un instant,
que tot en aquesta vida,
s'ha de cuidar i alimentar.
Jo no sóc diferent.
No sempre és,
el que serà.

Gotes són

Per no sentir-me sola
m'amago, en una ullada de sol
després de la pluja.
I noto l'escalfor
de la petita condició
que puc arribar a ser.
Em puc perdre
per tornar-me a trobar.
És lo que té l'aigua,
que gota a gota
es fa un mar,
on et convido a nedar.
Poc a poc aniré arribant
on el destí em vulgui portar.
I la gota s'anirà diluint
sense pressa,
amb la peresa de l'hivern
que ens fa quedar-nos al llit,
esperant que passi el fred.
Relliscant pel teu cos
lo millor de tu em vull quedar
i absorbir, com esponja que sóc,
el que em vulguis oferir.
Gotes són el que rega el nostre cos
abans de florir.

Divendres Sant

La fe que mou muntanyes
ens fa sortir la passió.
Sang, suor i llàgrimes
pel nostre Crist pescador.
Enmig d'aquest silenci
retronen els tambors.
Venen a buscar a l'home
que mai ha tingut por.
A les esquenes dels mortals,
et portarem
oh! Crist Senyor,
i et lliurarem a la traïció
d'un grapat de monedes d'or.
Sant Pere desembeina espasa,
per defensar l'honor 
d'aquell que s'ha traït,
i morirà per tots en creu 
en la foscor de negra nit.
Mes ell en té temprança
i diu que és la seva fi.
Caminant en silenci,
contemplem amb els nostres ulls
com el Déu que es féu home,
accepta el seu destí.

Rosella

En tota gràcia dibuixada,
en mig del prat florit
de color vermell escarlata,
la flor que més t'agradava,
avi,
rosella de primavera.
I n'hi havia tantes al camí...
Te'n recordes?
Jo sí.
Me'n recordo de les tardes 
que passaves amb mi.
A l'hort, al camp...
T'enyoro molt, hi ho saps.
Tocant aquelles roselles
m'imagino aquell instant
que tant voldria tornar a tenir.
Aquell camí de Gandesa,
amb totes aquelles flors
sembla que m'expliquin
aquells vells records.
Una nena petita, 
agafada de la mà
de la persona que més s'estima 
i que mai podrà oblidar.
Les roselles encara creixen.
El meu amor per tu,
mai ha minvat.
El vermell corre per les meves venes
un cop ja m'he fet gran.
En tota gràcia dibuixada,

en mig del prat florit

de color vermell escarlata

la flor, que més t'agradava...

En dolça son

Potser mai ho sabràs.
Però al meu cor,
sols li fa falta parlar.
Els meus ulls escriuen
el que la imaginació vol deixar volar.
En dolça son
aquesta nit,
et vull somiar.
Vull descansar en els teus braços
allò que s'ha de fer gran,
sense pensar si el meu futur,
teu serà.
El rellotge oblidaré,
i el temps no passarà
doncs tu em vas ensenyar 
que estimar,
sempre,
és incondicional.
Algú ha de donar el primer pas
si l'amor volem dormir plegats.
Quina enveja de qui et vigila el son,
i descansa al teu costat...
Jo sols vull un minut
que em doni l'oportunitat,
de tocar-te els sentits
abans de començar a somiar.

Això, sempre serà nostre

Quan no sabia que existies
em pregunto com podia respirar.
Hi ha coses inexplicables.
I aquesta n'és una de gran. 
Torno enredera en el temps
i em quedo amb aquell instant,
en el que m'esperaves....
No sé si aquell dia vaig fer molt tard.
Ens vam explicar moltes coses
o potser sols les vaig imaginar...
No...allí hi havia algú, 
que em va agafar de la mà 
i m'eixugà aquella llàgrima,
que va caure galta avall.
I recordo i no paro de pensar,
en que el teu tu,
fa un jo
cada cop més gran.
Això, sempre serà nostre.
La resta, 
ja es decidirà.

De tu, sempre en tinc ganes

Ens separen dos centímetres de roba,
quan jo penso amb el teu cos.
La meva ment, boja
busca una solució 
per poder entrar en acció.
Necessito del teu aire,
del teu plaer carnal...
No cal que t'ho digui,
els meus llavis buscaran camí
en mig dels entrebancs.
Jo no sé que m'has donat,
però cada cop és més difícil caminar,
si penso remotament,
que tu no ets per mi
la resta d'eternitat.
De tu, sempre en tinc ganes.
De dia i de nit.
Per la tarda i a mig matí.
M'encanta dibuixar el teu cos
amb la punta dels meus dits.
I encara que vull pensar,
que amb tu,
sempre hi haurà un demà.
Deixa'm actuar.
Les oportunitats es perden
si no es saben aprofitar.

A mitges dites

De paraules escrites
el cor no viu.
Sempre li falta aquell caliu
de les nits furtives.
A mitges dites
sempre amb misteri
buscant resposta
a les preguntes,
que ens falta viure.
La por ens farà de coixí
per no ser agosarats,
de córrer cap un destí
que encara ningú ha marcat.
A mitges dites 
pensaments tancats.
El que no és vol pronunciar
per si resulta veritat
que fa temps ja era, 
i mai ha estat.
Dir, no és el mateix que sentir
i mai ho serà.

S'esperen pluges

Amb el cor encongit
passejo l'esperit
enmig del no res.
La llum que em fa de guia
aquesta nit, 
perd resplendor.
La lluna, és l'única que m'il·lumina,
en mig de la foscor.
S'esperen pluges en la meva tardor.
M'aixoplugaré del meu destí,
amb el paraigües del teu cor
on els problemes es difuminen
desfent-se en mil colors.
El millor serà dels dos.
El sempre continuació
per que un mai no arribi 
amb clara intenció.
I cridaré ben fort,
que per molt que arribin les pluges,
sempre,
tornarà a sortir el nostre sol.

Allò que m'enganxa...

Ets com una dolça droga
que m'enganxa i contamina,
que em destrueix la voluntat
transformant-la en poca cosa.
Tens aquesta capacitat,
la de fer-me perdre el sentit.
Sols un cop de dits és suficient
per marcar-me el teu camí,
amb total impunitat.
Encara que em demanis la lluna,
saps que el teu desig es complirà.
El que surt de la teva boca
vesteix el meu cos de l'aroma
que ens agrada,
a tots dos, respirar.
Ningú sap el que costa
fins que no en pren la mida.
Qui diu que sigui fàcil estimar?
Però sempre és el pas de sortida,
a tot allò que em mou la vida.
El meu punt d'inflexió,
comença amb un dolç petó
recorrent la teva boca, 
en busca de color.
Vas dibuixar un desig,
i jo el vaig trobar en tu,
enmig d'un sentiment
embriagat de dolçor.
Allò que m'enganxa,
mai té explicació...

T'estimo

La paraula m'omple la boca,
em surt per l'esperit,
em cultiva l'ànima
quan em pot el desig. 
Em pot canviar el destí,
i fer-me caure en un forat.
El teu rastre pot causar,
en la meva vida,
un gran estrall...
i segueix sense importar-me
si estic o no 
de cap per avall.
Em sento viva amb un pedaç.
Una petita paraula
es pot fer gran,
si es comparteix el mateix instant.
T'estimo és immensitat,
la música que porta el compàs,
el que ens dona seguretat,
de saber,
que som per algú, importants.

La intenció, és la que és

Camino sense drecera,
amb fermesa i decisió,
marcant la condició,
extrema,
del que marquen aquesta nit,
els teus llençols
en el meu llit.
Amb sinuosa pulcritud,
veig el teu cos en la fosca,
que m'incita a pensar,
que el desig és la resposta
que tant s'ha fet esperar.
El temps s'ha aturat
i amagat en un racó,
es manté pacient
a que iniciem la nostra acció.
La profunditat emocional
ja vindrà després.
El gust és un plaer
que s'ha de menjar calent.
La intenció, és la que és.

Dormint amb el llum obert

Ves a saber, 
que trobarem quan passi el temps?
Records polsosos plens d'encant,
en mig de la nostra vida,
amagats.
Potser segur,
algun disgust desdibuixat.
A aquest, no li farem gaire cas.
Petons oblidats.
Amors amagats.
Qui sap...
El que sé,
és que no m'oblidaràs.
Per bé o mal,
en la teva vida ja he passat.
He dit passat?
Si jo segueixo aquí, respirant.
El nostre temps
és concentrat.
No necessita quantitat.
Qualitat vesteix la imaginació,
que nosaltres li vulguem donar.