passejo l'esperit
enmig del no res.
La llum que em fa de guia
aquesta nit,
perd resplendor.
La lluna, és l'única que m'il·lumina,
en mig de la foscor.
S'esperen pluges en la meva tardor.
M'aixoplugaré del meu destí,
amb el paraigües del teu cor
on els problemes es difuminen
desfent-se en mil colors.
El millor serà dels dos.
El sempre continuació
per que un mai no arribi
amb clara intenció.
I cridaré ben fort,
que per molt que arribin les pluges,
sempre,
tornarà a sortir el nostre sol.
no cal que et digui res marta amb lo llesta i bona que ets sabras o que anaba a dir animssss y espero veure un llibre publicat okis petonets
ResponElimina