Allò que m'enganxa...

Ets com una dolça droga
que m'enganxa i contamina,
que em destrueix la voluntat
transformant-la en poca cosa.
Tens aquesta capacitat,
la de fer-me perdre el sentit.
Sols un cop de dits és suficient
per marcar-me el teu camí,
amb total impunitat.
Encara que em demanis la lluna,
saps que el teu desig es complirà.
El que surt de la teva boca
vesteix el meu cos de l'aroma
que ens agrada,
a tots dos, respirar.
Ningú sap el que costa
fins que no en pren la mida.
Qui diu que sigui fàcil estimar?
Però sempre és el pas de sortida,
a tot allò que em mou la vida.
El meu punt d'inflexió,
comença amb un dolç petó
recorrent la teva boca, 
en busca de color.
Vas dibuixar un desig,
i jo el vaig trobar en tu,
enmig d'un sentiment
embriagat de dolçor.
Allò que m'enganxa,
mai té explicació...