diumenge, 7 d’abril del 2013

Voldria ser

Voldria ser aquella
que té ales a l'esquena
i vola fins a tu.
A la que abraces en nit freda
per que mai més tingui por.
A la que li eixugues les llàgrimes
amb les carícies del cor,
quan li dius fluixet a cau d'orella

que és la teva princesa,
des del primer raig de sol.

Voldria que fos tot diferent,
jo més valenta
i tu alguna cosa més.
Però sé que no potser.
I la meva imaginació
multiplica sensacions

que mudes es queden.
Per que,
tots els dies 
hi ha històries que s'acaben
i d'altres que comencen
i de poc serveixen
les ales a l'esquena
si no se sap volar.
Serà, 

que el voler no es poder
i que no tots els desitjos,

sempre es compleixen.