A temps,
és un moment que no es passa.
Un instant que desespera.
Un petó dolç amb lluna plena.
Un seguir que no té final,
etern,
lliure,
amb brisa marinera.
A temps és,
somriure encisadora
allò que cada cop creix més
i no té por de patir,
perquè ja no té sang en vena.
N'he fet donació en vida.
He aprés a a viure sense ella
i també a mentir.
A temps és allò que encén guspira
però no crema,
deixa viure i sentir
per intentar ressuscitar
el que els altres creuen pecat
per intentar viure en desig.
Somiar amb tu
és a temps per a mi.
Mes, sé que puc deixar de somiar
sense tenir que morir.