divendres, 15 d’octubre del 2010

Independència

El meu país té una franja,
per on tothom el vol unir. 
Els arbrers, els rius i les muntanyes,
fan de frontera,
del camí dels perseguits.
Plantar desitjos és ben difícil,
si a la terra li falta cultiu.
Per molt que se la llauri,
si no tenim llavor,
farà falta del nostre amor,
per que el sentiment arreli
i sigui, el sentiment de tots.
I tant difícil és d'entendre,
que vulguem mantenir el nostre tresor?
El tresor és la nostra terra,
la nostra llengua,
el nostre cor.
El que tothom faria per casa seva,
si algú busca robar.
Els sentiments són millor que l'or,
més lluent que es pot trobar.
Independència és una flor,
que algú va voler collir,
quan el que havia de fer,
en realitat,
és fer-la més gran,
per poder-la compartir.