dilluns, 30 de desembre del 2013

Un desig agosarat

Amb paraules desfermades,
a les mans 
no els hi queda altra opció
que seguir pel camí de conquesta
i deixar-se endur per l'instint
d'allò que interiorment tothom tenim
quan no en tenim prou amb la vista
i agosarats ens tornem
i el desig ens fa forat
i el forat, sentiment
que cada cop es fa més gran,
perquè de petit,
mai ho ha estat.
Però nosaltres què havíem de saber,
si prou vàrem fer
de no soltar la passió 
en el primer moviment,
d'aquell hola que tal
espero que estiguis bé.
Mes amb poc n'hi ha prou per saber
si amb paraules en tens suficient
o necessites quelcom més.
El tacte de la pell,
la carícia d'un petó,
la inèrcia d'un batec,
allò que fa diferent
el que no és diferent per ningú més,
per què ningú més 
porta el teu nom
i si avui els meus sospirs tinguessin veu,
cridarien el teu,
fins que ho sabés tothom.
Amb paraules desfermades
a les mans,
no els hi queda altra opció
que seguir i deixar-se endur
per allò,
que interiorment tothom tenim.
Un desig agosarat
que cada cop fa un forat més gran,
perquè petit,
mai ho ha estat.













dissabte, 28 de desembre del 2013

On està tot

Tu estàs on està tot.
On batega el sentiment,
on respira el cor,
on la carícia diu que sóc
quelcom més, 
que un trosset de pell.
L'estiu etern,
el Sol calent,
tancant els ulls
o obrint-los bé.
En un viatge a París
o qui sap si a New York,
en un prat florit
on la rosada, 
ha deixat de matinada
un munt de cristalls petits
per reflectir,
la tremolor de la meva ànima,
quan et té a prop.
Vora del mar
en cada onada,
mullant els dits 
amb el desig de tocar-te tota
i eixugar-te amb la boca,
fins a fer-te morir.
Tu estàs on està tot.
Allí, on un dia em vas dir,
que volies ser quelcom més

que una història imaginada,
abans d'anar a dormir.












divendres, 27 de desembre del 2013

Diuen que l'amor no et vol, però menteixen.

Diuen que l'amor no et vol
però menteixen,
perquè des que tu,
des que jo,
des que nosaltres el vam lligar
sota aquells llençols,
ja sap el camí
per la pròxima vegada.
Perquè no en dubto pas
que més en volem,
d'allò que els dits van tastar
i la llengua va resseguir per no perdre's,
no fos cas que no tornés a trobar
el punt on la màgia,
succeeix sense pensar.
I és quan llavors, 
m'entra la melangia
i et trobo a faltar
i busco en cada pam del meu cos
si et vas deixar un trosset de tu...
un trosset d'aquells, 
que llepes amb els dits
perquè ja saps,
que l'amor quan es fa amb desig
fa volar fins i tot,
als que amb esperits no creuen.
Diuen que l'amor no et vol,
però menteixen.













dimecres, 25 de desembre del 2013

Els instants, no passen per què sí...

Sempre m'ha agradat allò,
de caminar de puntetes
sense fer soroll
i sentir com el silenci
em diu que calli,
per apreciar-lo millor.
De mirar a l'infinit
pensant que lluny res queda
i donar forma a l'aire
per deixar-hi petjada
encara que sigui,
per tornar quan em perdi
i no trobi més sortida,
que tornar enredera 
i buscar-te entre els somnis
i somiar-te entre els sospirs,
d'algú que de puntetes camina.
Perquè sempre he pensat
que els instants no passen per què sí
sinó perquè algú t'espera,
repenjat en un balcó
amb la brisa del mar,
acariciant-li l'esquena.





dimarts, 24 de desembre del 2013

Nadal amb tu

Un dia et lleves
amb el cor entelat, 
i la melangia a flor de pell
pensant amb el passat.
Mires per la finestra
i creus que tot és igual,
però any que passa
any empeny
i aquest, 
porta somnis nous
que ens fan cavil·lar,
amb el que ens queda per fer.
I llavors ve la màgia
quan l'impossible succeeix,
començant per un somriure
i sabent, que et tinc a prop
encara que lluny estiguis
i em tremolin les cames
i les llàgrimes caiguin
perquè l'enyor és molt gran.
De sobte,
algú et tapa els ulls
i reconeixes el seu batec
i l'aroma de la pell,
que mai oblidaràs.
Perquè no hi ha mai prou lluny
que a prop no estigui,
quan el desig és molt fort.
Des del caliu sempre us penso
quan les paraules diuen
que tots,
sou part del meu cor.

Bon Nadal i feliç 2014!!! 
Gràcies per estar, per ser i sobretot per sentir.











dijous, 19 de desembre del 2013

Tu i jo

Qui sap 
on s'amaga aquella por,
que a vegades surt
i no pregunta si es pot quedar,
perquè quan el món trontolla
sols busquem respostes
sovint, difícils de trobar.
I és llavors, quan de sobte,
un dia qualsevol,
el vent torna a bufar
i ens porta noves carícies
i nous petons per provar,
barrejats amb papallones
que lliures sempre volen
sense preguntar,
si es poden 
o no quedar.
Perquè l'amor té això,
que quan t'esquitxa,
mullat en quedes
de cap a peus,
de peus a cap,
passant per llocs
on millor que callem
perquè així està escrit,
que tu i jo,
ens hem d'estimar.











dilluns, 16 de desembre del 2013

Tinc un àngel petit

Tinc un àngel petit,
que porto sempre a la butxaca
per quan el dubte m'atrapa,
i les forces perdo
i les llàgrimes,
estan a punt de sortir.
Ell em diu a cau d'orella
que mai em deixarà caure
i em buscarà coixí 
entre els seu braços
si en ells,
mai necessito dormir.
Tinc un àngel petit que vola
i no està acostumat a enganyar,
però que per mi
farà qualsevol cosa,
perquè diu que m'estima
i sé que és veritat,
doncs, 
quan em mira amb els seus ulls 
l'impossible no existeix
i fins i tot jo,
sé volar.
Tinc un àngel petit
que sempre porto a la butxaca
i gràcies a ell,
he aprés a estimar
doncs, m'ho dóna tot a canvi de res
i jo l'únic que puc fer
és deixar-me atrapar.







diumenge, 15 de desembre del 2013

Et necessito ara

Et necessito ara,
perquè el demà es desespera
si no et té
i enveja al temps,
que en carícia et deixa nua,
quan la nit vetlla dels teus somnis.
Perquè, qui no voldria ser,
el coixí de les teves ganes,
el mocador de les teves llàgrimes
i allò que l'anhel t'escriu en la pell.
Cec s'hauria de ser,
per no tocar amb la mirada
el que amb les mans,
no està permès encara
però que sempre es desitja.
No culpis a les meves ganes
si et necessito,
doncs, el demà es desespera
i se li acaba la paciència
si ara,
sols pot imaginar-te,
quan la carícia et deixa nua.





dijous, 12 de desembre del 2013

Sempre sóc jo la que...

Sempre sóc jo la que perdo,
la que s'equivoca,
la que transparent es torna
quan no t'interessa
i la que en els racons,
perd la seva ombra.
La que diu t'estimo
amb la boca,
amb el cor,
amb allò que sospira
quan amb tu pensa
però, sempre sóc jo,
la que va enredera
i veu com el seu món trontolla,
quan més segura es troba.
No sé que ho fa
que quan la felicitat 
entra per la porta,
aquesta, marxa corrents per la finestra
i ja estic cansada,
de valer poc,
d'estar perduda,
de no sé jo
la que decideix si vol,
si marxa,
si perdona
o et fa fora
de la seva vida.
Perquè jo no sóc qualsevol
ni qualsevol pot tenir-me,
doncs, les coses més grans sovint,
són les més petites.







dimecres, 11 de desembre del 2013

Ni que fos per una vegada

Com voldria,
ni que fos per una vegada,
que la teva nit fos meva
i dir-li a la teva carícia,
que avui dormirà bressada
entre el teu pit i la teva natja, 
entre el meu desig i la meva boca
on guardo la llengua
que entremaliada s'espera,
a què li donis la llibertat 
de conquistar la paraula.
Aquella que sempre calla
quan el cor batega,
doncs, no et vol interrompre
si avui ets agosarada
i em demanes de fer l'amor,
amb una mirada.
Perquè les oportunitats,
sols passen una vegada
i la vida és tan curta,
que ara ja no respira
sinó que et sospira,
cada cop que et treu la roba.
Com voldria,
ni que fos per una vegada
que la teva nit,
fos meva.







divendres, 6 de desembre del 2013

El gust salat, d'un tros de cel

Un vell somriure
enganxat a la sola d'una sabata
gastada de tant caminar,
petits batecs 
que a penes s'escolten
amb adéus marcats 
en calendaris separats
d'aquells que abans,
assenyalàvem amb vermell
i ara, el temps,
a poc a poc va esborrant.
Sinceritats venudes
a preu d'engany,
amb paraules buides
sense significat.
Sospirs perduts
en carícies d'estranys,
que desitgem que omplin
aquells forats,
que de negre es pinten.
Crits sostinguts
per no espantar 
els que sempre ens estimen,
sense preguntar.
I com no,
el gust salat
d'un tros de cel,
que llàgrimes plora.
Viure és un cabdell
on entra i surt la gent
i de tant en tant algú,
sense saber perquè
s'hi queda atrapat
i ens enamora.













dijous, 5 de desembre del 2013

Emmudeix

Habito 
i no evito
passar com huracà
pel mig de la teva ombra
i deixar sense al·lè
al sentiment que despulla el teu desig,
doncs, hi ha vincles
que deixen d'estar units
per ser inseparables
i provocar rodones concèntriques
dels sospirs que s'enganxen
en les boques d'aquells,
que no sols respiren.
I per més que sobrin
sempre faltaran batecs,
perquè les hores es fan curtes
i no saben créixer
si lluny et tenen,
atrapades en la teva veu,
el teu somriure
i uns ulls que diuen,
que no necessiten dir res
si amb la teva presència
qui et contempla,
ja emmudeix.









dimecres, 4 de desembre del 2013

Maldestres les hores on...

Estic,
sospesant les maldestres hores
on no en vaig saber més
d'aturar la meva llengua
i dir-li que callés,
que no t'ensenyés totes les cartes
perquè no cal mentir
però tampoc suïcidar-se al dir,
que sense tu no podria viure
i s'acabaria el meu destí,
quan ja no pogués tenir-te.
Però que vols si sóc així,
no estimo mai a mitges
ni en sé dissimular el desig
si algú,
com aquell que no vol
passa pel meu costat
un dia qualsevol,
i mirant-me als ulls em diu,
el meu món roda per tu.
Maldestres les hores
on no en vaig saber més
d'aturar la meva llengua
i dir-li que callés.





dimarts, 3 de desembre del 2013

Serà que diuen

Necessito.
Et necessito.
Em necessito.
Perquè dues parts 
en una es transforma
si la que dóna,
es divideix
i no li importa,
afrontar els reptes
d'anar a cegues
perquè sap,
que amb tu 
les normes són dolces
com els petons que regales
encara que de vegades,
pensi que els he somiat.
Serà que diuen
que els miratges existeixen
i no sols en els deserts,
doncs,
jo sé d'un lloc 
on la calor crema com el foc
si et miro als ulls, hi veig,
que el desig té un cos de dona
que a les nits,
es vesteix de vers.