Un desig agosarat

Amb paraules desfermades,
a les mans 
no els hi queda altra opció
que seguir pel camí de conquesta
i deixar-se endur per l'instint
d'allò que interiorment tothom tenim
quan no en tenim prou amb la vista
i agosarats ens tornem
i el desig ens fa forat
i el forat, sentiment
que cada cop es fa més gran,
perquè de petit,
mai ho ha estat.
Però nosaltres què havíem de saber,
si prou vàrem fer
de no soltar la passió 
en el primer moviment,
d'aquell hola que tal
espero que estiguis bé.
Mes amb poc n'hi ha prou per saber
si amb paraules en tens suficient
o necessites quelcom més.
El tacte de la pell,
la carícia d'un petó,
la inèrcia d'un batec,
allò que fa diferent
el que no és diferent per ningú més,
per què ningú més 
porta el teu nom
i si avui els meus sospirs tinguessin veu,
cridarien el teu,
fins que ho sabés tothom.
Amb paraules desfermades
a les mans,
no els hi queda altra opció
que seguir i deixar-se endur
per allò,
que interiorment tothom tenim.
Un desig agosarat
que cada cop fa un forat més gran,
perquè petit,
mai ho ha estat.