Vermell intens,
pujat de to.
Com el color dels teus llavis
i també del meu cor.
El que penses tu de mi,
simplement,
el meu desig.
No es pot enyorar
el que no es té...
mes que hem de fer
amb el que es vol tenir?
Encén el meu foc
amb el teu llumí.
La llum et guiarà,
per no perdre't
en cap bocí de pell,
que tu vulguis descobrir.
Sensació d'intensitat,
en mig metre quadrat.
Si tu vols seré el teu llaç.
La teva olor.
El sabor que recordaràs,
per molt que passin els anys.
I tan segura estic
del que et puc oferir,
que tancant els ulls et puc dir:
menja'm amb dolcesa
i potser descobriràs,
el que en mig metre quadrat,
et soc capàs d'estimar.
El que va ser,
mai morirà,
si per sempre restes amb mi,
i jo amb tu,
al teu costat.