dilluns, 20 de juny del 2011

Petons florits

Érem dos nens buscant refugi.
Obrint portes,
tancades pel temps.
No necessitàvem guia.
Els nostres cossos,
ens els coneixíem molt bé.
De petons florits
plantàrem les ganes
de fer l'amor en aquell llit,
on la il·lusió se'n moria de ganes
de tornar, sempre,
a repetir.
Però lo fàcil no porta al desig.
Sobrava la roba.
La llum es va tancar.
I com si els meus dits toquessin melodia
vaig recórrer,
el que els dies,
no m'havien fet oblidar.
Sensual.
Dolça.
La meva boca va començar a buscar
la font del plaer,
que un dia em van regalar.
I com per desgràcia,
no hi ha inici sense fi,
l'èxtasi ens va a venir a buscar
fins fer-nos dormir.
Intentaré tornar a somiar
que de petons florits
en plantàrem les ganes
de fer l'amor en aquell llit,
on la il·lusió se'n moria de ganes
de tornar, sempre, 
a repetir.