Obrint portes,
tancades pel temps.
No necessitàvem guia.
Els nostres cossos,
ens els coneixíem molt bé.
De petons florits
plantàrem les ganes
de fer l'amor en aquell llit,
on la il·lusió se'n moria de ganes
de tornar, sempre,
a repetir.
Però lo fàcil no porta al desig.
Sobrava la roba.
La llum es va tancar.
I com si els meus dits toquessin melodia
vaig recórrer,
el que els dies,
no m'havien fet oblidar.
Sensual.
Dolça.
La meva boca va començar a buscar
la font del plaer,
que un dia em van regalar.
I com per desgràcia,
no hi ha inici sense fi,
l'èxtasi ens va a venir a buscar
fins fer-nos dormir.
Intentaré tornar a somiar
que de petons florits
en plantàrem les ganes
de fer l'amor en aquell llit,
on la il·lusió se'n moria de ganes
de tornar, sempre,
a repetir.
estrelleta que picaresc yo voldria una amb aquests pensaments res de sexe sino amor les teves paraules son molt profundes ariben a lo imposible sembla irreal a la vida cotidiana pero es una cosa genial 3000 muas per tu si en vols mes els demanes y tots els que vulguis maiiiiii t'ensorris sempre amunt anims estrelleta y brilla per sapiguer on pàres muaaa
ResponEliminaAqui Marta has estirat molt la corda i com que jo soc com el nen del principi, no puc dir coses lletges que penso i desitjo. Però, això si, no tanquis la llum per favor, no em vull perdre ni un centimetre.
ResponElimina