dimarts, 21 de juny de 2011

No tot el que es toca...

Demana per aquesta boca
i et serà concedit.
Jo tinc el cor roent 
i busco qui el refredi
enmig d'un gel calent
que em desfaci l'esperit.
Tinc poder de concedir desitjos
si no són molt complicats.
De tres en tres,
són la meva especialitat.
Dels que són dolços
i en la boca es desfan
saps, que en tinc els dits pelats.
Quan la lluna arriba al cel
no tinc por de cridar,
que jo per tu seré
el que algun dia serà,
et farà somiar despert.
I encara que sigui difícil de creure
la màgia funciona així.
No tot lo que es toca es pot veure.
No tot el que es sent es pot mesurar,
com el que es toca amb els dits.
Creure és viure.
I viure és somiar.
Tu sempre fas
que els meus 
és facin realitat.
O no?
Qui sap...



















1 comentari:

  1. puc demanar yo estrelleta o millor guardo en secret el poema com sempre tu com sempre dir eñl de sempre ya seria pesat y no creible demana tu araq la cuantitat de petons
    y seran teus

    ResponElimina