dijous, 9 de desembre del 2010

La meva lluita

De sol i lluna,
de pluja fina,
d'amor sorprès
que s'endevina.
Del que no amaga,
i sempre mostra.
Del que diu el que pensa,
encara que obtingui derrota
i hagi de tornar a morir
per qui estima.
No donem per perdut,
el que encara no s'ha lluitat,
si el cor és l'arma,
que tenim afilat.
Les sensacions perduren
de per vida,
si el que es sent,
mai s'oblida.
Recordar-te és el meu instint
quan no et puc trobar.
La meva porta d'emergència,
als sentiments atrapats
que no volen marxar.
De sol i lluna,
de pluja fina,
d'amor sorprès
que s'endevina.
Transparent com el cristall,
i dur com el diamant.
El meu amor per tu s'inclina
depenent del vent on li arriba.
Et seguirà i mai descansarà,
doncs en la vida sempre es camina,
mirant endavant.
Jo soc d'aquelles que lluiten,
i no tenen por al fracàs.
Però això ja ho saps.
Sempre et dic veritats
quan tu em vols escoltar.