divendres, 15 d’abril del 2011

De tu, sempre en tinc ganes

Ens separen dos centímetres de roba,
quan jo penso amb el teu cos.
La meva ment, boja
busca una solució 
per poder entrar en acció.
Necessito del teu aire,
del teu plaer carnal...
No cal que t'ho digui,
els meus llavis buscaran camí
en mig dels entrebancs.
Jo no sé que m'has donat,
però cada cop és més difícil caminar,
si penso remotament,
que tu no ets per mi
la resta d'eternitat.
De tu, sempre en tinc ganes.
De dia i de nit.
Per la tarda i a mig matí.
M'encanta dibuixar el teu cos
amb la punta dels meus dits.
I encara que vull pensar,
que amb tu,
sempre hi haurà un demà.
Deixa'm actuar.
Les oportunitats es perden
si no es saben aprofitar.