dimecres, 31 de desembre del 2014

Sigui com sigui

Darrere de cada pas
hi ha una petjada,
petits instants
plens d'instint,
colors que amb grisos
es barregen
perquè de tot hi ha d'haver
si quelcom volem tenir
per fer-ho gran
o deixar-ho petit,
la magnitud poc importa
perquè sigui com sigui,
sempre serà nostre,
si amb nosaltres ho tenim.


diumenge, 28 de desembre del 2014

A la vorada del meu desig

M'assec a la vorada del meu desig
i separo les cames molt lentament,
no cal córrer, em dic
per arribar igualment,
on la fi és el plaer.
Et miro als ulls
i més avall,
a la boca, és clar,
i penso quin gust tindrà,
amb la gana que avui tinc.
Bo, segurament
com la resta de tu
i m'assec a la vorada del meu desig
ara una mica més impacient
i separo les cames
molt lentament,
perquè la pressa no és bona
i menys en un llit,
però avui tinc gana,
no sé si t'ho he dit
i encara que no cal córrer
si et miro als ulls
i més avall,
no a la boca precisament,
separo les cames
i deixo que arribis,
on la fi és el plaer.











divendres, 26 de desembre del 2014

Causa i efecte

Un de tants
que no un de molts
vaig pensar que series,
per oblidar qui sap quan
i deixar qui sap on
fàcilment i sense problemes,
perquè si no hi posàvem el cor,
si a la passió distrèiem,
potser ens salvaríem.
De què?
De tot i de res,
dels que miren i no callen,
dels perfectes,
de nosaltres mateixos
que sense voler
o amb ganes,
vam suscitar que els desordres,
tinguessin causa i efecte.

 





 








dijous, 25 de desembre del 2014

Però millor callaré

Us podria explicar
com me l'estimo,
que els dies sense ell
ja no són el mateix
i que per sobreviure
he hagut de fer coses
com baixar del cel,
i pujar dels inferns.
He après
que el demà mai arriba
i si ho fa,
sols es queda un instant
i rodola com llàgrima furtiva
esperant ser redimida,
per la carícia de la seva mà.
Us podria explicar
com fa l'amor
i el desfà,
que llueix sense estels
i vola pel cel
encara que ell diu
que ell no és ningú,
mes què sabrà
si és o no és,
perquè per mi
el ser o no ser
no consisteix a dir,
si no en fer.
Us podria explicar
però sabeu,
millor callaré.   




dissabte, 20 de desembre del 2014

Temps quedarà per somniar

A vegades l'hivern s'arrapa a nosaltres,
i ens agafa desprevinguts.
El fred ens colpeja les entranyes
i no sap què dir.
Mut espera la primavera,
els colors,
la suau remor de la calor que desperta.
Temps quedarà per somniar, si encara hi som.
La resta, un dia a dia potser feixuc,
tristesa o alegria,
o qui sap si una mica de tot,
que ens fa prometre que demà,
sempre serà millor que avui.


Us desitjo un bon Nadal i millor Any Nou.
Moltes gràcies per les vostres lectures.
Els genials sou vosaltres i jo,
sols intento estar a l'alçada.


A mitja veu

Et portaré on vulguis,
allí on tu diguis,
sense dubtar,
sense preguntar,
seré com sóc
i qui sap,
si potser
demà m'estimis
o no,
però si us plau,
avui,
deixa'm somniar els nostres somnis
perquè algun dia han de saber
que el teu nom propi
és el que dic a mitja veu
abans de tancar els ulls
i repetir-me,
que els impossibles com tu,
també respiren.



diumenge, 14 de desembre del 2014

Quan et tinc en braços

El temps,
com sabent qui el calcula
quan et tinc en braços,
tendresa s'atura
i m'obliga a rumiar
la forma,
condició
i valentia
d'enfrontar-me
al fet que no ets més que allò,
que hom alguna vegada somia
i moltes vegades desitja.
Mentre,
ballaré sola per la sala
doncs, no em queda altra,
que deturar-me
i esperar que la tendresa
em trobi als teus braços
amb la valentia,
condició i forma
de saber parar el temps
per gaudir-ne.






dijous, 11 de desembre del 2014

Ara resulta que et distrec

Ara resulta que et distrec
quan fa estona
que no et dic paraula
i que destorbo la teva pau
quan la meva llengua

resta callada
i els meus ulls miren als teus
emmudint les meves ganes
de què les teves carícies
siguin un riu,
l'escalfor de l'estiu,
de l'hivern un floc de neu,
de la primavera l'aroma
i de la tardor el fruit madur
que la teva pau mortifica
encara que fa estona
que jo,
no pronuncio paraula.





dilluns, 8 de desembre del 2014

Moments de vidre

Ja no espero res.
El que hagi de venir,
que vingui.
No sé on em trobarà
ni amb qui,
perquè ja no espero res.
Potser quan tot estigui quiet
jo començaré a bellugar-me
i segur que serà tard, altre cop,

perquè sempre trigo
en adonar-me
que els moments són de vidre,
quan m'aturo a esperar-te.

dissabte, 6 de desembre del 2014

Quan tots els dubtes s'esvaeixin

Un dia,
quan tots els dubtes s'esvaeixin
i ens obliguin a caminar
amb pas ferm
i els porucs

lluitin com els valents,
no serem millors,
ni pitjors,
ni tampoc diferents,
serem una mica de garbí
que neda en un trosset de cel
i s'enfonsa en qualsevol desert
on les llàgrimes ens faran de coixí,
per poder passar l'hivern.




dijous, 4 de desembre del 2014

Malalts d'amor

Hem de parlar.
Ho saps,
ho sé,
ho sabem.
Les nostres distàncies són crues
i encara que de tant en tant,

es vesteixen de vermell
i es toquen la carn
i fan saltar llàgrimes
dormint arraulides,
hem de parlar.
Perquè som
uns malalts d'amor
que solament ells entenen
com poden sobreviure dos cors,
veient-se sense veure's.


dimarts, 2 de desembre del 2014

Si tu et deixes

El potser és un saber,
que mai deixa de sorprendre'ns
Diuen que a boca tancada
no entren mosques,
però a vegades,
aquesta s'obre
per rebre alguna cosa més.
Segur que una
entre un milió,
però no me la deixaré perdre
i com que jo no sé comptar
i sóc més de carícies,
comença per on vulguis.
Jo tanco els ulls
i em deixo portar.
Ja saps,
sempre gaudeixo del que fem,
si tu et deixes.