diumenge, 12 d’abril del 2015

Vols venir amb mi?

Ja estic preparada 
per creuar els dits,
per tenir una mica de sort,
perquè em surtin les ales,
i tenir més d'un motiu.
Ho tinc tot a punt,
l'equipatge fet,
les ganes enceses,
i l'anhel comptant els segons.
Portaré el sol,
i a la nit els estels,
i un sac de petons
per si ens avorrim,
i volem fer quelcom més.
Què em dius,
vols venir amb mi?




dijous, 26 de març del 2015

Hi ha motius per...

Hi ha motius per no tornar,
camins per perdre-s'hi,
records per oblidar,
i deserts per ofegar-se.
Somriures de tristesa,
llàgrimes d'alegria,
fum de tots colors,
i sentiments que porten culpa.
Hiverns al Carib,
estius a Suïssa,
cafè endolcit,
i lletra que es torna muda.
Ocells que caminen,
persones que volen,
espies espiats,
i nits sense lluna.

dimecres, 25 de març del 2015

Algú

Sempre hi ha algú que parla,
mentre hi ha algú que escolta.
Algú que somia,
i algú que toca de peus a terra.
Algú que busca caragols,
i algú que cerca la pluja.
Algú que té por de la por

i algú que diu que és valent,
amb la boca petita.
Algú que menja,

i d'altres que passen gana.
Algú que no té temps
i algú que el malgasta.
I sort que hi ha algú,

i que nosaltres no estem sols
per parlar amb qui no calla,
i tocar de peus a terra
mentre somiem buscar la pluja,
i trobem caragols
que algú menja
amb la boca petita
perquè diu que no té temps,
però en realitat,
el que ha perdut,
és la seva llengua.


dimarts, 24 de març del 2015

Miratge

Els espais concrets,
no sempre tenen forma.
Qui sap interpretar
pensa que porta avantatja,
i se sent vencedor d'un somni,
del que mai desperta.
Guanya, però no per força.
Perd, però mai per derrota.
Els batecs són la marea
que mullen la costa
i voregen tot el que toquen,
deixant gust de mar
en llavis dolços,
i llàgrimes de sal
quan el sentiment és un nom
que perd el nord
perquè s'enamora
d'un miratge que és un batec,
amb els teus ulls,
i la teva boca.



diumenge, 22 de març del 2015

No sé per què serà

El temps,
ja no és un motiu per quedar-me.
Ara mes aviat,
és el desig irrefrenable
de saber que tu m'estimes,
el que no em fa moure,
del teu costat.
El que distorsiona la realitat,
i li posa gust i tacte,
perquè la resta
ja ve amb nosaltres:
carícies, petons i abraçades

que en lloc de minvar,
quan tu ets a prop,
no paren de créixer.
No sé per què serà.


dissabte, 21 de març del 2015

On el cor no pot més

No vull estar amb tu,
això ho pot fer qualsevol,
en qualsevol moment.
Jo, em vull quedar
en aquell raconet
on el cor no pot més,
i s'obliga a dir sí senyor,
i a bategar més fort
quan, sense permís,
pensa que l'amor existeix

encara que les distàncies,
i les prohibicions,
marquin fronteres.
Però saps?
No tots els murs són de pedra,
alguns cauen amb les mirades
i després,
després ningú pot parar.
Jo, ja t'he avisat.
No vull estar amb tu,
això ho pot fer qualsevol,
en qualsevol moment,
jo em vull quedar
en aquell raconet
on no em pots oblidar,
i el cor no pot més
i t'obliga a dir sí senyor,
i a bategar.






dijous, 19 de març del 2015

Això, no es pregunta

Pocs diuen que saben
i molts, es queden amb el dubte
i sincerament,
no és condició sine qua non l'experiència.
M'equivoco
i les errades deixen rastre
per desgràcia,
com les bones flaires,
però segueixo endavant
com la millor equilibrista,
intentant fer el correcte.
I què és el correcte?
Si ho sabés, tampoc ho faria,

perquè no vull ser perfecta,
jo, sols vull estimar-te.
Això, no es pregunta.

dimecres, 18 de març del 2015

Hi ha guspires que encenen focs

Ella sap que no és res,
però de tant en tant,
hi ha guspires
que encenen focs,
i provoquen incendis.
Fogueres
que s'apaguen amb focs
on la felicitat
és el combustible,
i el desig, la metxa.
No hi ha bosc,
sols pell que fogalleja,
i després de tot,
després que sols quedi cendra,
tornarem a posar-hi més llenya,
perquè, diuen que si no cuides el foc
mor la foguera,
i amb ella,
l'anhel que crema.

Tocaven a nones

Tocaven a nones
aquella tarda de setembre,
silenci mastegat
esperant passar les hores
entre oracions i espelmes,
per creure en Déu
i qui sap si amb els homes,
i vestir de fe
aquells dubtes terrenals,
que com a mortals ens assetgen.
La campana ja calla

i ara, sols s'escolta
frisar les túniques,
i les sabates.
Tothom mira al cel
buscant qui sap si

alguna cosa més,
que l'aigua de la pluja.



dilluns, 16 de març del 2015

Adéu, Espanya

Ja sé que s'ha posat de moda creure,
de dir a tot sí senyor,
de no fer preguntes incòmodes,
i d'anar amb el cap cot.
De ser ramats de bens
que caminen tots al mateix pas,
però, em pregunto,
i si en lloc de ser tan correctes,
en lloc de fer sense preguntar,
en lloc de ser bèsties temoroses
ens tornem tots ovelles negres,
que deixen per sempre de belar?
Espanya, jo, vull marxar.


dissabte, 14 de març del 2015

Fronteres salvatges

Tu parlaves
i jo, mentre callada,
aixuplugada al llindar
on les paraules volen sortir,
i no poden.
Volen, però no poden,
perquè tenen distàncies,
fronteres que,
qui sap si un dia,
es tornaran salvatges
i es deixaran anar,
i nues,
tocaran sensacions
que sols es poden explicar,
enmig de carícies. 


dijous, 12 de març del 2015

Abans de mullar-te

No tots els estels llueixen igual,
ni les foscors
són de gola de llop
amb por inclosa,
ni les teranyines juguen a trencar-se
mentre el temps
corre amunt i avall,
amb la pressa d'estimar-te.
Un segon,
dos segons,
tres segons,
i t'ofegues en un got d'aigua
abans de mullar-te,
perquè l'ànsia sols té el teu nom
enganxat a la meva boca
si el silenci
compta les hores,
i el desig, toca els batecs
de tot allò que,
quan abans no sabia,
ara ja sap que existeix.





diumenge, 8 de març del 2015

El molt de tenir por

No goso,
i em quedo a les portes
de qui sap què,
i qui sap on
amb les sabates molles
de trepitjar tantes llàgrimes,
i la llengua esparracada,
cansada de dir mots.
Esperant que el món canviï
i algú en trobi el desenllaç,
perquè res no sigui pitjor
que el molt de tenir por.

I així, serrant les dents,
m'empasso l'enyor,

em canvio les sabates
i torno a caminar,

cosint els forats de la meva llengua
encara que aquesta estigui cansada
d'esperar que el món canviï,

i algú, en trobi la solució.

Si et dic tot el que penso

No vulguis saber tant.
Si et dic
tot el que penso
sabràs tant com jo,
i llavors,
no hi haurà misteris
què somiar
quan tanquis els ulls,

aquesta nit al dormir.
Així, que millor

no vulguis saber tant,
i et deixis sorprendre,
doncs, avui la insinuació
li diu al tacte
que tot el que penso
i tot el que sé,
és el que vull tenir
aquesta nit,
quan jo tanqui els ulls,
per anar a dormir.
No vulguis saber tant,
perquè si et dic
tot el que el penso,
sabràs tant com jo,
i llavors,
no hi haurà misteris
què somiar,
ni somnis on anar a dormir.

divendres, 6 de març del 2015

Així

Així com la inèrcia
porta un moviment insistent
que no la permet aturar-se,

i la foscor atrau la llum,
així com els motius
no sempre tenen raons
però succeeixen,

i els impossibles
poden esdevenir
realitats factibles,
encara que no sigui,
tan sovint com voldríem.
Així surt el sol al matí
i la lluna als vespres,
i la vida deixa glopades d'aire
perquè qui la vulgui sentir,

no s'hagi de conformar,
sols amb viure.


dimarts, 3 de març del 2015

Penjada d'un fil

Corro,
però el temps no s'atura.
Veig l'horitzó
al final del camí,

però avui,
deixo la lluna
penjada d'un fil
i quatre núvols,

per fer-li companyia.
No m'agrada
que estigui sola,
no m'agrada
que passi pena,
així que avui,
corro,
però el temps no s'atura,
ho sigui
que agafo la lluna,

i els quatre núvols
i mirant l'horitzó,
avui li faig de seguici,
perquè no m'agrada
que estigui sola
penjada d'un fil,
on l'horitzó
és el final d'un camí

on sempre,
el temps no s'atura.

dilluns, 2 de març del 2015

Desig de pell

A vegades,
les coses no es toquen
perquè cremen
i després,
després no es poden
deixar de tocar.
I si aquell desig de pell
avui es fes realitat,
i s'esvaís entre la llengua i el paladar,
amb la intenció
de quedar-s'hi per sempre?
Llavors,
hauries de preparar molt de temps
doncs, quan jo començo,
les meves intencions
no porten pressa per acabar.
I si aquell desig de pell,
avui es fes realitat?
Diuen aquells que en saben
que si hi ha brasa encesa,
el foc, mai s'apagarà.
A vegades,
les coses no es toquen
perquè cremen,
i d'altres,
perquè no es poden
deixar de tocar.

dissabte, 28 de febrer del 2015

Per si el demà mai arriba

Així com les coses vénen
i marxen sense avisar,
com el que tant costa d'aconseguir
i la tendresa de mirar la veritat
en els ulls d'algú,
que mai t'enganya.
Així,
simple, ras i curt,
de sobte, sense pensar,
allargant el temps
en cada batec
per si el demà mai arriba
i s'oblida que som,
les ganes d'una carícia,
que acaba de començar.

dijous, 26 de febrer del 2015

La nit no tindrà miralls

Ja hem fet el més difícil,
ara, tot anirà bé,
i farà baixada.
La nit no tindrà miralls,
sols ganes de mirar-te
on dos ulls es fan quatre
encara que aquests,
es tanquin per tocar-se.
Però em vas dir
i jo, vaig ometre la paraula,
perquè ja hem fet el més difícil
i tot anirà bé,
i farà baixada,
i es trencarà el gel,
i començarà la màgia,
i la pell dirà,
que avui tenia gana.
No porto promeses a la butxaca
però sempre poso el cor
per si em fa falta
ressuscitar de la por d'estimar-te.
Sedueix-me,
ara ja hem fet el més difícil
i tot anirà bé,
i farà baixada,
i la nit no tindrà miralls,
però sí, ganes de tocar-te.





dimecres, 25 de febrer del 2015

Un motiu per tornar

Li dono al vent
un motiu per tornar,
qui sap, si ho deixo per demà
potser serà massa tard,
i després no podré,
ni dir ni callar,
perquè res estarà bé,
si és que mai ho ha estat.
M'ho diu el sentit comú
que guardo per si de cas,
per si em falla l'instint,
per si el cor no em sap portar
al que he deixat avui
entre llençols i coixins,

lluny, en un altre món,
on sols estem tu i jo,
i jo i tu, allí estem sols.




dimarts, 24 de febrer del 2015

Presonera

Presonera,
així tinc avui a la meva llengua,
maldestra, fugissera,
i una mica entremaliada.
De drap, diria la meva àvia,
meandre d'un rierol sec,
que gairebé no porta aigua.
Enganxada al paladar
si em preguntes la resposta
doncs, ni jo mateixa sé,
quina és la consulta.
Exaltant la seva postura
a cop de silenci,
perquè no vaga la pena cridar,
si ningú ens escolta.
Deixant passar el temps
per veure si li torna la força,
i de pas, diu la paraula màgica.
Però avui està presonera,
maldestra, fugissera,
i una mica entremaliada.
Així tinc a la meva llengua.


diumenge, 22 de febrer del 2015

Amigues

Arriben llunes noves,
ventades i pluges,
cançons a la vora del foc,
i passejades amb onades.
Nenes amb trenes
de galtes vermelles,
estius de poble,
olor del sabó de sempre,
i maduixes recentment collides.
Rialles i corredisses,

la missa dels diumenges,
el vermut a la plaça,
i tu, i els nostres records
de nenes petites,
dues, que per molt que passi el temps,
mai deixaran de ser amigues.






dimecres, 18 de febrer del 2015

Tant per saber

I encara queda tant per saber,
però jo tinc poc temps
i molta pressa
i aquesta nit no hi ets,
i els records s'amunteguen
dient-me,
que no tothom
en un got d'aigua s'ofega,
perquè hi ha gent
que mor lentament
veient passar les hores,
esperant que allò
que va sentir
en aquella habitació d'hotel,
torni per eixugar-li les llàgrimes.

dissabte, 14 de febrer del 2015

El vent podria contar moltes coses

El vent
podria contar moltes coses,
però prefereix callar
passejant-se pel mig de la gent,
fent d'espieta.
Li agraden
les faldilles curtes de les dones,
els racons plens de fulles
i arrissar les onades,
pintant randes d'escuma.
Se sap important
i a vegades, bufa fort
fins a extenuar-se,
per convertir-se
amb brisa que més tard,
acaricia pells i ànimes.
I encara
que és fugisser,
potser, un dia,
l'atrapa una boca
i el deixa en una altra,
on l'amor li fa d'esquer,
amb forma de besada.
El vent
podria contar moltes coses,
però prefereix callar
i fer d'espieta,
pel mig de la gent,
passejant-se.



divendres, 13 de febrer del 2015

M'agrades

No sabria dir-te,
però tanmateix,
ets com aquell somriure
que brolla del desconegut
i t'omple la panxa
de papallones trapelles
que juguen a empaitar-se,
com la vida
quan comença
i la il·lusió
que mai s'apaga,
la dolça remor
del rierol en primavera
tot just es desfan les glaçades
i les nits on la foscor
no dóna por,
sinó confiança.
No sabria dir-te,
però tanmateix,
m'agrades.

dimecres, 11 de febrer del 2015

Jo mai seré sempre

Sí, ja ho sé,
jo mai seré sempre,
potser, amb una mica de sort
un encara que s'allargarà
fins que aquesta nit
la teva memòria
decideixi desaprendre'm,
i a partir de llavors,
m'aniré fent petita,
fins a desaparèixer.
Sí, ja ho sé,
jo, mai seré sempre.




dimarts, 10 de febrer del 2015

Li diuen vanitat

Passejo per quimeres,
inferns disfressats de cel,
silencis plens de paraules,
i poemes vestits de sentiments.
Estic,
entre el dubte de no saber
i el de voler conèixer,
el de perdre's
i no trobar-se,
en un punt mort
que reviu a batzegades
i on tothom diu la seva
quan aquests,
millor podrien callar-se.
La societat ens ensenya,
a pensar sempre amb nosaltres.
Li diuen vanitat
i jo, en sóc la primera
que la fa servir per passejar-se
en inferns disfressats de cel,
silencis plens de paraules,
i sentiments en forma de poemes.
Estic,
entre el dubte de no saber,
i de voler conèixer.


diumenge, 8 de febrer del 2015

Diuen que naixem savis

Diuen que naixem savis
però en algun lloc de la vida
ho perdem tot,
i hem de tornar a aprendre
a aixecar-nos
cada cop que caiem,
a eixugar-nos les llàgrimes
i a dir, algun cop que no.
Espolsem la vareta màgica,
preguem als déus
felicitat i amor,
mirem postes de sol
cercant resposta,
però el silenci,
és la nostra única contestació.
Fins que un dia,
tornem on ho vam perdre tot
i després de tornar a aprendre
i aixecar-nos
cada cop que caiem,
després d'eixugar-nos les llàgrimes,
i de dir algun cop que no,
tornem a néixer savis,
encara que ens costi la mort.


divendres, 6 de febrer del 2015

Compta amb mi

Fins que se't curin les ales,
fins que se t'acabin les llàgrimes,
fins que l'esperit et digui prou,
compta amb mi.
Pel que sigui,
a tota hora,
en tot moment,
per qualsevol motiu.
Plogui o nevi,
amb sol o vent,
trepitjant oceans,
o nedant per deserts.
Perquè jo no vull res
si res em vols donar,
fins que se't curin les ales,
fins que t'acabin les llàgrimes,
i l'esperit et digui prou.



dimecres, 4 de febrer del 2015

Tot ha de ser senzill

Tot ha de ser senzill.
Sense ingredients innecessaris
que emmascarin els gustos
d'allò que sentim,
d'allò que callem
per no ofendre
i evitar-nos els dubtes
d'un ball de màscares
per no ferir
encara que trepitgem
brases enceses,
perquè l'únic que desitgem
és fugir on la resta del món
no ens digui
mirant-nos als ulls,
que en som,
els únics culpables.
Tot ha de ser senzill.

La paraula màgica

Encara no saps de mi
ni jo de tu,
tot just set mots
que no goso pronunciar
per si marxes corrents
abans de poder tastar
la regalèssia dels teus llavis,
i mirar uns ulls
que viuen tristos esperant
un t'estimo
com la paraula màgia
que els hi facin creure que l'amor
no és un invent,
sinó una cosa molt real.
Encara no saps de mi,
ni jo de tu,
però avui et voldria aquí
on batega el meu cor
i dir-te'n set (paraules)
per poder tastar
la regalèssia dels teus llavis
i mirar uns ulls
que viuen tristos,
mentre esperen un t'estimo.


divendres, 30 de gener del 2015

Dos que ja no eren

Caminaven junts
però separats
fent un cercle
d'una línia recta,
vivint la nit
en ple dia,
caient
quan haurien d'agafar-se,
perduts enmig de la gent,
plorant sense llàgrimes.
Perquè ells
eren dos,
que ja no eren.

dijous, 29 de gener del 2015

Matisos

Una veu sense matisos,
muda d'esperit
i perduda dins d'un temps
que no sap
si és futur,
passat o present.
Sentiments a l'esguad del què vingui,
sense cuirassa,
amb la valentia pròpia
dels inconscients
o dels infants,
que juguen a estimar-se.
Moltes preguntes
sense resposta,
i dos ulls que es guaiten,
més enllà d'una taula.
I per acabar,
un principi que em diu
que ja res és igual
després de saber-te,
perquè un cop t'he vist
he sabut que hi ha camins,
que no tenen tornada.




dimarts, 27 de gener del 2015

Ja no t'estimo

M'has perdut.
Sí, amb totes les lletres
i un punt final,
que no deixa dubtes.
Ja no t'estimo,
cosa que creia impossible
però així ha estat
i després dels moments durs
i d'algunes llàgrimes,
torno a volar lliure.
Qui sap a on,
no tinc el destí marcat.
Ara m'has perdut
i jo m'he trobat,
sí, amb totes les lletres
i un punt final,
que no deixa dubtes.


dissabte, 24 de gener del 2015

Tenim un cor

Tenim un cor.
Gran o petit,
però el tenim.
A vegades pateix,
es queda mut
i no sap què dir,
perquè no té batecs.
D'altres, vola furtiu
i s'escapa de la realitat
buscant consol
al primer niu,
i s'equivoca.
Plora,
es trenca en mil bocins,
i passa gana.
Però un dia,
sense saber com
tornem a tenir un cor,
gran o petit,
que pensa que després de tot
es mereix ser feliç,
i torna.




divendres, 16 de gener del 2015

Abans de tancar els ulls

Ja sé que estic lluny,
tant, que el voler,
el desitjar,
l'anhelar,
encara fa la distància més difícil.
Però saps,
cada nit sota el coixí,
al costat dels meus somnis,
hi poso un gran somriure
perquè quan tu arribis,
t'hi vulguis quedar
per sempre,
per voler,
desitjar
i anhelar
el mateix que jo,
i que la distància
sigui un sospir
i el difícil aquell petó
que encara que estiguem lluny,
somiem plegats,
abans de tancar els ulls.




dimarts, 13 de gener del 2015

Dins

Potser dins de tot
no hi ha res,
o potser sí,
i té el color del fum
blanc esmorteït
amb fal·lera d'ofegar-se
al precipici del teu buit.

Allí on a vegades
les cames s'ajunten
i d'altres es separen,
per deixar-me entrar.

diumenge, 11 de gener del 2015

Oblideu-me

Oblideu-me.
Sortiu al carrer
i no pronuncieu
mai més el meu nom,
deixeu que les gavines xisclin
i que el blau del cel
es torni mar.
Talleu les branques en flor
i torneu-les a plantar
però sobretot,
oblideu-me
si és que em podeu oblidar.




dijous, 8 de gener del 2015

He provat

He provat d'ofegar-me
de quedar-me buida de paraules,
d'oblidar i tornar a començar,
d'ensenyar-li el camí al fat,
de no equivocar-me,
de volar sense ales
i de plorar sense llàgrimes.
He provat de no ser jo,
de cridar sense veu,
de sentir com la neu
crema com el foc
i caminar sense destí.
Ho he provat,
però no puc.
I torno a començar
cada dia de nou,
per millorar,
per ser com sóc,
per no callar,
per nedar contra-corrent
i per dir-li a la resta món
que vull ser millor,
encara que sé,
que fàcil no serà.
Ho he provat
i demà,
ho tornaré a intentar.