Tenim un cor.
Gran o petit,
però el tenim.
A vegades pateix,
es queda mut
i no sap què dir,
perquè no té batecs.
D'altres, vola furtiu
i s'escapa de la realitat
buscant consol
al primer niu,
i s'equivoca.
Plora,
es trenca en mil bocins,
i passa gana.
Però un dia,
sense saber com
tornem a tenir un cor,
gran o petit,
que pensa que després de tot
es mereix ser feliç,
i torna.
Preciós, i tan real... M'agradat molt.
ResponEliminaEts molt amable. Moltíssimes gràcies. :)
EliminaPreciós, i tan real... M'agradat molt.
ResponEliminaMolt optimista, m'arriba al cor.
ResponEliminaMoltes gràcies Helena, mil petons. :)
Elimina