dimarts, 12 d’octubre del 2010

El que corre i no té ales.....

És l'única cosa,
que no es pot aturar.
El seu sinònim és vida.
L'antagonista és la mort.
No cap enlloc,
per que no es deixa atrapar.
I sols està en el meu cor,
en forma del record,
que tu en ell has deixat.
Si el poguéssim tirar enrere, 
tornaríem a fer els mateixos errors,
doncs l'home és l'únic animal,
que ensopega en el mateix lloc.
Deixa marques,
per fer-nos més humans.
I és l'únic que ens cura,
enfront les adversitats.
Quan volem que passi ràpid,
va lent.
I quan volem que vagi lent,
va ràpid.
Incongruent.
Temps,
qui en tingués un saquet,
per gastar-lo en vanitats.
La vida és un cabdell,
i el temps és el gat,
 que sempre juga amb ell.