dilluns, 1 de març del 2010

Per a tu...


T'importa que et miri als ulls?
Encara que tu no t'ho creguis.
Sempre seràs per a mi
Tant importat com la vida.
I ningú podrà dir-nos mai que,
Mentre tots dos seguim aquí,
Oblido el que per tu sentia.





Reflexes






Sovint no em reconec en el mirall i fora de fer-me sentir malament: M'AGRADA!!!

No hi ha mai projecte petit ni somni massa gran que no es realitzi.
Les paraules són petites i els actes grans em deien, al igual que la por de la inseguretat de reconèixer-me. Però malgrat tot,  em desperto cada dia amb el batec del cor i l'alè de l'esperança de que aquell serà el més especial de tots,  per poder somriure, plorar o cridar...que més dóna el que faci. L'important és fer-ho i tenir el convenciment que encara no em reconegui en el mirall m'agrada com em sento.