dissabte, 13 de novembre del 2010

Sense preu

El batec del meu cor,
ha canviat d'ubicació.
Em despullo poc a poc,
doncs encara no tinc pressa.
La dolcesa dels teus llavis,
em fa sentir peresa 
de tornar-me a vestir.
El petó és la paraula.
El permís del sentiment.
El saber per on comença l'instint,
de menjar-te lentament.
Del que mai en tinc prou,
n'estic segura,
és del teu cos desdibuixat.
La penombra és l'aliada,
del que no m'agrada ensenyar.
Sense preu és el meu gust,
de tornar-te a tastar
i repetir sense avorrir-me,
fins perillosa sacietat.
Sols et puc dir una cosa,
que et guïs pel teu instint.
El perfum del meu cos,
et portarà sense preu,
al sentiment del teu desig.