ha canviat d'ubicació.
Em despullo poc a poc,
doncs encara no tinc pressa.
La dolcesa dels teus llavis,
em fa sentir peresa
de tornar-me a vestir.
El petó és la paraula.
El permís del sentiment.
El saber per on comença l'instint,
de menjar-te lentament.
Del que mai en tinc prou,
n'estic segura,
és del teu cos desdibuixat.
La penombra és l'aliada,
del que no m'agrada ensenyar.
Sense preu és el meu gust,
de tornar-te a tastar
i repetir sense avorrir-me,
fins perillosa sacietat.
Sols et puc dir una cosa,
que et guïs pel teu instint.
El perfum del meu cos,
et portarà sense preu,
al sentiment del teu desig.
com sempre marta, la manera d'expressar en sentiment del vull i de l'amor enhorabona per a tu i pricipalment per a qui té el plaer de llegir els teus poemes al costat teu.
ResponEliminaSensualitat i petons fets paraules, admirable poema on l'amor i el desig, no acabaran mai.
ResponElimina