L'atzar guiarà els camins

L'imprevisible
sempre ens espera en qualsevol lloc,
però això no vol dir
que li temi.
El tenir por al desconegut 
és escanyar-se amb els llaços de vellut
oblidant el nostre jo.
L'atzar guiarà els camins 
que ja fa temps estan escrits.
Això no vol dir 
que no hem de tenir les ganes de seguir.
Descobrir altres instints.
Altres braços,
altra calor,
que alimentin el fred que arriba 
i en Morfeu ens faci dormir.
Quina dolçor poder tenir això.
Tancaré els ulls
i em deixaré guiar
pels teus petons.
El primer pot ser electritzant.
Els altres,
de mortal necessitat
de no seguir.
Amb tu,
quan un comença
no pot parar.
A que esperes?
Aquí estic.

No necessito pas...

Quedat amb mi.
Et convido a ser aventurer
de cada centímetre de la meva pell.
No tinguis pressa.
No vull que el recorregut
es faci curt.
He fet un pacte amb el diable
i un trosset del seu temps m'ha venut,
per gaudir-ne, 
fins que en cregui convenient.
Fruint.
Degustant.
Acariciant.
Volant.
No necessito pas imaginació
quan et tinc al meu costat.
El que sento jo per tu
no es pot pas definir.
S'ha de fer.
Sense deixar-ne cap racó,
repetint, si és necessari tota acció.
Vull...
que siguis temptació.
Que et deixis endur
pel meu mar de carícies,
ballant en un compàs
d'intencions indescriptibles.
Aprendre del teu aroma...
Com partitura de bona cançó 
que s'enganxa melodiosa
en llavis de cantautor.
Recordo el teu primer hola
i llavors ja no sé que va passar.
Diuen que els primers petons 
amb els ulls es fan.
Discrepo,
els llavis també ajuden 
a la intenció reafirmar.
Com vols que m'oblidi 
del gust de la temptació
si dels teus vaig provar 
que l'impossible amb tu,
no és escrita condició.
Tancaré els ulls
i em lliuraré, 
sense oferir oposició.