dijous, 27 de maig del 2010

Una de pel·lícula...

Rodeja't dels qui saben viure
per que ells et sabran explicar
que les històries de fantasmes
no fan por en realitat.
La sang és de mentida....
i les bales de "fogueig"....
els sentiments de fireta....
Hi ha res que sigui teu?
Decidir no és cosa fàcil
més ho ha de fer un mateix;
les medalles se'ls hi dona 
als que lluiten contra el temps.
No sempre les històries
acaben amb final feliç....
les d'amor tenen persones
disfressades de vanitat
que sovint sempre ens mostren 
el que no és realitat.
La pel·lícula de la vida
no té sempre el mateix guió...
tot depèn de qui l'escrigui
i qui en vulgui ser actor.
Un, dos, tres...
Acció.





Motius personals


Sovint, saber que ets important
no és suficient...
el sentir-nos necessaris també té al·licient...
Els problemes compartits 
canvien de color...
el negre es dilueix
i amb blanc és converteix
si el pintem de dins el cor.
La feblesa no ens etiqueta
per mostrar els sentiments;
la necessitat ens guia
quan es tracta del nostre temps.
I sempre és massa curt 
quan hauria de ser llarg;
quines coses...
"si el saber no ocupa lugar"
els pròxims reis demanaré
que dins un sac ben gran
i posin experiència 
amb un polsim de sal.