i penjada d'un fil m'he eixugat la llàgrima.
Equivocar-se no és un cordill
lligat a sabata
que et permet mort instantània.
M'assec a la teva falda
i et miro als ulls.
Aquests que en mar blava
em gronxen i em diuen sense paraules
les millors coses.
No cal córrer,
però quan et toco la pell
això se m'oblida.
No tinc la culpa d'estimar-te.
De pensar-te tots els instants
de la meva vida.
O sigui que farem un pacte
jo no et diré més que t'estimo
i tu, em deixaràs oblidar-te.
