Després de la tempesta...
Bravucona i fartanera.
Negra i cobdiciosa.
On el temor no es disfressa
sinó en altiva presència, s'ensenya.
La mar s'alça
i el temps desperta,
el que la ira marca.
Esgarrapant sentiments de defensa
contra armadura protectora,
mostrant que la vida,
es guanya dia a dia
en continua aventura.
Qui pensa que em doblega
com a petit bri d'herba,
li dic que perd el temps.
Doncs en mig de tota lluita
hi ha sempre moments per riure
d'aquell que es pensa que tot és seu.
El millor es crear somnis
per compartir
amb vosaltres un tros de mi
si es que així en podem dir.
Mentre i potser amb desig
anem al llit,
quan
sempre,
arriba la calma.