dilluns, 20 de desembre del 2010

Ensenya'm el cel

M'agrada el plaer que em dones.
Com caramel, 
en la teva boca 
em desfaig.
I no m'importa ensenyar-te,
ni que sigui a mitja llum,
el que em deixaré per tu menjar.
El desig és compartir,
el que no tindrem demà
i el que vull tenir per mi,
en aquest precís instant.
Ensenya'm el cel,
el que puc tocar amb la mà.
Ningú sap com caminar,
si no li han ensenyat abans.
Compartir sempre és millor
que pensar,
amb el que hauria pogut passar.
Ensenya'm el cel i veuràs,
com potser,
la lluna i sol,
viuen el mateix instant.
L'amor és per valents,
que no tenen por de lluitar,
i posar-se després tiretes,
que l'ànima potser curaran.
Si no és diu no és sap.
Ensenya'm el cel i veuràs,
com amb tu, 
segur,
que puc aprendre a volar.