dimarts, 23 d’agost del 2011

Si estimes una dona

Si estimes una dona
fes-li saber que és ella
l'única que ocupa el teu cor
i la teva ànima.
Que és la senzillesa d'un petó
o la dolcesa d'una carícia.
El desig de la saviesa
o el perfum d'una fragància
que emborratxa amb el seu aroma.
Aquella per qui despertes 
i comences un nou jorn
i amb qui tens la valentia
de lluitar sempre en la vida.
Perquè si estimes una dona
fes-li saber a cau d'orella
que per ella moriries
una mica cada dia.



Modèstia

No hi ha silencis.
Simplement petits espais de temps
en que el meu jo
no escolta paraula.
Tot emmudeix 
i es fa la pau al meu voltant.
Ningú em coneix.
Ningú de mi en sap.
Puc ser una princesa
o un elefant.
I que més dona?
Si el que importa
és cada dia,
fer-me una miqueta més gran.
Jo vaig néixer,
d'un trosset de fang
que s'intenta poc a poc,
anar modelant.
La modèstia és l'ingredient
del pastís principal.
El que hagi de passar
escrit de fa temps està.
No per ser millors,
som més importants.
Donar la mà és ajudar.
Estimar és compartir.
S'ha de saber parlar i callar
a parts iguals.
Doncs diuen que tenim dos orelles
i una boca...
Per alguna cosa serà.