dimarts, 13 de juliol del 2010

Pensant en tu

Ets com un miratge enmig del desert,
com l'aigua de la neu en desfer-se el gel,
com la moneda de la sort.
Com la sortida del laberint
i el desig del que s'ha complit
visualitzat en un estel.
Com la sorpresa grata que no s'espera
o l'amor d'un nen petit.
Com el dolç petó de llavis
que em dones sempre,
per anar a dormir.
Ets com allò que no volem que mai s'acabi,
les ganes de fer etern un instant,
el poder que dona la saviesa
al pas dels nostres anys.
Com la barreja de l'agre-dolç
i la brisa de l'estiu,
pensant en tu...
ets com allò que no s'escriu
i sempre es diu,
l'amor és l'infinit
que jo per tu sempre he sentit.