dijous, 31 de maig del 2012

Puc entrar?

Si em deixes la porta oberta.
Si la finestra no es tanca.
Si la clau no és perd
ni la vida s'acaba.
Si el mar és infinit
i el cel de blau es pinta.
Tot no són condicions 
que posa l'existència.
Llavors entra la màgia.
El petó i la carícia.
El t'estimo 
quan la lluna no ens mira
i un seré teva,
fins que em marxi la vida.
A partir d'aquí
ningú sap com s'acaba
a vegades,
ni com comença l'espurna que crema,
la passió de la flama.
Puc entrar?
vaig preguntar.
I sense esperar contesta,
em vaig instal·lar
on el teu cor batega.

















dilluns, 28 de maig del 2012

Mirall trencat

Ningú diu res més
quan la por és un intent de lluita
per sobreviure al desengany.
Aquell que pintat de rosa
s'enamora sigui com sigui
oblidant que és un parany,
disfressat de dolces paraules
i de mirades inquietants.
Tot és una trampa 
on sempre cauen els amants
i no serveix de res dir,
que potser algun dia s'acabarà. 
La bena lligada forta està.
I tapa l'ànima,
doncs els ulls cecs 
fa temps que es van pintar.
Sempre passa,
estimar és com la vida
a estones per plorar.
Quan es trenquen els miralls
i l'esperit voldria morir
llavors t'adones,
que el desengany és un verí
del que mai es queda immunitzat.
Es van pintar
per estones plorar
i quan ningú va dir res més,
els miralls, es van trencar.



dimecres, 23 de maig del 2012

No sóc de fang

No en sóc de fang.
Si a cada sospir tremolo,
serà per que et tinc a tocar.
On cada gest dibuixa proximitat
es desitja aturar el temps,
per fer-li xantatge a l'eternitat
i tenir-te uns segons més.
Al veure't,
sempre tinc la sensació de nuesa.
Serà qüestió de magnituds.
Ja saps que jo d'això, en sóc petita.
Però no m'importa.
Sé el camí per fer-me gran
i no sols d'ànima.
El meu cos també necessita carícia.
I espera pacient 
el sol·lícit moment,
en que li donis pas al desig
de tocar-te la pell.
En la foscor de la nit
potser trobarem el motiu
que ens farà seguir
sense saber, 
si el demà és un avui
amb ganes d'estimar.
Qui sap. 
Jo sols sé, que no sóc de fang,
quan et tinc al costat.















diumenge, 20 de maig del 2012

Les ratlles de la mà

Passen els anys
per les ratlles de la mà.
Aquelles que amb tu van néixer
i que amb tu moriran,
marcant camins de l'ànima.
Les mires bé i veus
que encara que creus que són les mateixes
tenen diferent profunditat.
Serà per l'edat?
No. 
Serà pel camí ja caminat,
per les ganes de seguir lluitant, 
per les ganes de continuar estimant.
Que importa els anys que faig,
si els faig al teu costat.
És fàcil de dir quan,
la por es un mal record
dibuixat per un infant.
La valentia no es una ratlla,
com la vida no es un instant.
Passen els anys 
per les ratlles de mà 
i em diuen que,
em seràs difícil d'oblidar
per que ja has deixat marca
per sempre,
en la meva ànima.








dimecres, 16 de maig del 2012

Caminava de puntetes

De petita caminava de puntetes
per que la por
no vingués a mi.
I m'amagava darrera la cortina
que hi havia al menjador
pensant, que les ombres eren eternes.
Abans d'anar a dormir
mirava a sota el llit
per assegurar-me, 
que sols eren els somnis
que vindrien.
I l'home del sac
estaria tant cansat,
que no pensaria en buscar-me.
Em vaig fer gran i les pors amb mi,
però ara no hi ha cortina.
Abans d'anar a dormir
ja no miro sota el llit
per que sé,
que encara que hi hagi problemes,
i la foscor em faci perdre,
sempre tindré les teves mans
que mai em deixaran caure.
De petita, 
caminava de puntetes.









dimarts, 15 de maig del 2012

En un got d'aigua

Avui m'ofego en un got d'aigua.
Neda la meva tristesa 
buscant una altra cosa
que no sigui llàgrima salada.
I tanco els ulls
per si de llarg passa
però que va,
de mi no s'allunya.
Serà que m'estima massa
i m'arrossega 
per fer-li companyia.
Quina pena més grossa,
fa temps que camino
i encara no he trobat la sortida
que a tu hem porta.
Tancaré els ulls 
i qui sap si en una altra vida
ja no seré llàgrima,
sinó riu de vida
on sols s'ofega
qui no m'estima.







diumenge, 13 de maig del 2012

Et vull explicar un somni

Asseguda contemplo la tarda com passa.
Dolça i dropa respiro del seu aroma
sempre en la mateixa terrassa,
acompanyada pel meu germà.
Si està tan bé allà,
que la imaginació vola
sense cap dificultat.
En un moment donat,
s'aixeca i marxa
i estic sola amb la meva ombra.
La única que no camina.
La que mai hem deixa sola.

I de sobte, 
apareixes amb la cara desdibuixada
però de familiar conversa
i em dius amb veu dolça
a cau d'orella,
tenia tantes ganes de besar-te a la boca...
I em plantes un petó
dels que fan història,
dels que quan desperto
em toco els llavis,
per recordar-ne el tacte
i qui sap si somiar altre cop
amb una cara desdibuixada,
que dona uns petons dolços com la mel
de la que mai embafa.
Et vull explicar un somni 
que fa una setmana no falla.
Espero amb delit la nit
per si arriba l'esperit
que em menja la boca,
i em diu que sóc important
sense dir quasi paraula. 





dissabte, 5 de maig del 2012

Escrit en la sorra

Caminant,
deixava petjada en sorra tova
mullada per l'aigua salada.
La brisa jugava a la meva esquena
dient-li a la calor,
que volia oblidar-la
sense intenció de ser grollera,
sols pràctica.
En el punt just de cremor
volia ser escalfada
mentre em sabia tota sola
allà, en la nostra platja.
I sols de recordar-te
oblido la calma.
Mai entendré 
els misteris de l'ànima.
Quan una es pensa ser forta,
sempre apareix la llàgrima.





dimarts, 1 de maig del 2012

La propietat de ser

No sé com,
però un dia vas venir a mi.
Amb un gran somriure que em deia
que sempre em cuidaria
i em guiaria pel bon camí.
La solitud s'esborraria
de les meves condicions.
Sols tindria espais 
per voler ser feliç.
Tens la propietat
de ser indispensable,
de portar aire a la meva vida.
Sols de mirar-te als ulls
ja sé com estimar-te.
A les butxaques portaves
l'ingredient que et faria meva per sempre,
l'esperança de que l'eternitat
al teu costat,
ens faria créixer.
No sé com explicar-me,
potser no fa falta dir-te
que morir ens els teus llavis
m'ajuda a sempre a nàixer.