deixava petjada en sorra tova
mullada per l'aigua salada.
La brisa jugava a la meva esquena
dient-li a la calor,
que volia oblidar-la
sense intenció de ser grollera,
sols pràctica.
En el punt just de cremor
volia ser escalfada
mentre em sabia tota sola
allà, en la nostra platja.
I sols de recordar-te
oblido la calma.
Mai entendré
els misteris de l'ànima.
Quan una es pensa ser forta,
sempre apareix la llàgrima.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada