dimecres, 22 de desembre del 2010

El Nadal amb tu

Sols de pensar que ja no hi ets,
se'm dibuixa esgarrifança,
en el moll del pensament.
La tristesa se m'escapa.
Una llàgrima cau.
Una copa de cava.
El desig de sentiment,
que el proper Nadal sigui,
més a prop teu.
Repartint alegries,
el meu cor creix,
si m'envolto dels qui estimo,
i tu, 
i ets amb ells.
Deixaré que el món rodi,
a veure on va...
Quan amb tu el Nadal viu
com cosa dolça
que neix i vola,
riu i diu...
Jugarem a estimar-nos,
i potser aquest serà,
el teu desig complert.
Demanar no sols és de nens,
si no del que té cor d'infant.
El Nadal amb tu pot ser,
el que sempre he volgut tenir,
i mai m'he atrevit,
a gosar demanar.
Simplement,
per sempre així,
de tenir-te al meu costat.





















Amistats perilloses

Tot serà el que nosaltres,
voldrem que sigui.
Dissimulat o enganyat,
en petits fets o paraules.
Vestit de misteris i petites intrigues.
Amistat que desitges,
es transformi en realitat,
d'aquell que sempre espera,
que l'amor truqui a la porta,
en un moment inesperat.
El que no entén de distàncies,
si no del batec del seu cor.
Estimar-te és més fàcil,
que dissimular-ne l'estat,
després de transmetre emocions
quan estic al teu costat.
Quan penso que el temps s'escapa,
més ràpid del que jo vull,
sento que ja t'enyoro,
des del primer minut.
L'amistat és disfressa,
i es posa una cuirassa,
per no tornar a patir.
Tenir-te és un instint,
que camuflat en amistat,
ha començat a créixer en mi.
Les trampes cacen, 
a qui es deixa caçar.
Atrapa'm.
La presència ja no és suficient,
per tenir-te al meu costat.