No et donaré el gust de que pensis
que encara continues sent algú.Et vaig oblidar
des del primer moment
que tu vas oblidar-me.
Les regles les vas marcar tu.
Sense preguntar.
Sense demanar opinió
vas agafar i vas marxar lluny,
on les meves llàgrimes
no et mullessin l'ànima.
Potser tenies por d'ofegar-te
ja que no saps nedar
en les penes dels altres.
Em vas deixar en un camí
sense cap indicació
i no et va importar si em perdia
entre la crueltat més salvatge.
No tinguis por,
no vinc a matar-te.
No vaga la pena el temps necessari
de brandar espasa i ferir-te.
Sols voldria dir-te
que et desitjo un futur millor
que el que tu vas donar-me,
i que la valentia
no es compra,
en la persona,
ve donada de sèrie.
Llàstima que això no ho vas entendre
per que sempre vas ser cec
a allò que mai va tenir trampes.
Quan tornis a jugar
explica bé les regles.
La gent té sentiments
que potser vol guardar-se.
No et donaré el gust de que pensis,
que encara continues sent algú.
Et vaig oblidar
des del primer moment
que tu vas oblidar-me.
