dimecres, 27 d’octubre del 2010

Sense intermediaris

De paraules buides el sac n'és ple.
Lligades amb cordill de ràfia.
Dibuixades amb macramé
per les passes del temps.
Complicat no és saber triar.
Complicat és saber el que es tria.
Intermediaris de sentiments,
en el camí de la vida.
El tic-tac del teu cor,
em manté la flama viva.
Respirar és un tresor,
per aquell qui t'estima.
En la teva duana em vas parar,
i em vas demanar passaport.
Amb segell indefinit,
vas voler marcar el meu cor
quan jo en volia sortida.
Desgraciat d'aquell qui dona,
més del que mai rebrà.
Estimar no té balança
on aquest es pugui pesar.
El comprar i el vendre és un joc,
on els sentiments surten cars.
Signa'm un taló en blanc on posi:
Amor sense intermediaris.
I llavors, potser ho veuré clar.