dimecres, 30 de novembre del 2011

Somio amb els ulls oberts

Es desgranen els moments
dibuixats en l'espera que un no sap.
Entre la sorpresa inicial
d'assaborir el primer instant
voldríem que aquest en el temps,
es fes més llarg.
Doncs els petits detalls
amb tu,
sempre han estat molt importants.
M'has despertat un no sé què
que em pensava ja derrotat,
dormit dins el meu jo
en un racó tirat.
Una segona oportunitat
de ser feliç amb llençols blancs
que al matí fan olor de mel 
i d'un cor dins d'un cos, 
que de sobte a tornat a fer tic-tac.
La dolçor no té res a veure amb l'edat.
El desig no té mida 
color,
o sentit
si no el bombeja el més important.
Torno a ser aquella flor
que en el gerro van posar
acabada de collir.
Per que ara somio 
amb els ulls oberts.
Ric sense motiu
i estimo més que mai.
He trobat en conclusió
el que fa temps anava buscant.
Algú com jo
que em necessites a mi
al seu costat.







Papallones a la panxa

No em preguntis el perquè,
però aquest matí
m'he aixecat amb el cor content.
El somriure als llavis
i el desig despert,
amb les ganes preparades 
per sentir-te al meu costat...
llàstima que no és veritat.
Cada cop que et sento la veu
papallones a la panxa
volen al compàs
d'un sentiment qui sap,
si unidireccional.
Però ara no vull despertar
de la meva fantasia especial.
Vull ser nen per un instant
i pensar que el que vull
no té per que ser
impossible de passar.
Em faré mag per fer-les volar,
en els teus ulls
la teva boca i el teu nas,
i que corrin cap a la panxa 
i no et deixin respirar.
Per que sàpigues el que sento
quan ets difícil de tocar,
quan el meu amor té pressa 
i no el puc parar.
És un sentiment estrany
amb barreja agredolça
de l'ala d'una fada
que sense voler,
es va fer estimar.