Se'n riu entre dents
pensant amb el teu engany.
La nena ja no plora.
La nena, ja s'ha fet gran.
Menjant una poma asseguda
t'espera en l'eternitat,
d'aquell dia que li vas dir
que l'espai
no es qüestió de temps,
sinó qüestió de pams.
Els pams que separaven
el tocar de la teva pell,
el que palpaven les teves mans
quan resseguien el meu cos
sense intenció de dubtar.
I allí, en mig de la calma
vaig notar el teu somriure
enmig de l'esquena.
La temptació va nua
i es passeja serena,
amb la intenció de pecar.