pensant amb el teu engany.
La nena ja no plora.
La nena, ja s'ha fet gran.
Menjant una poma asseguda
t'espera en l'eternitat,
d'aquell dia que li vas dir
que l'espai
no es qüestió de temps,
sinó qüestió de pams.
Els pams que separaven
el tocar de la teva pell,
el que palpaven les teves mans
quan resseguien el meu cos
sense intenció de dubtar.
I allí, en mig de la calma
vaig notar el teu somriure
enmig de l'esquena.
La temptació va nua
i es passeja serena,
amb la intenció de pecar.
Hi han coses que m'han contradit, que fins i tot m'han renyat. I penses, i et creus que et vas equivocar, que no tocava, que vas fer tard. I implores que t'aculli l'oblit, la boira que tot ho amaga.-
ResponElimina...LA NENA S'HA FET GRAN,I ARA APLICÀ ALLÒ QUE TU TAN SAVIAMENT LI VAS ENSENYAR,.....I ARA ÉS CAPAÇ DE FER-VOS EMBRIAGAR DE PLAER INTERMINABLE;PLAER COMPARTIT I GAUDIT,ARA JA NO HI DUBTA,SINO QUE AMB LA SAVIESA QUE TU LI VAS FER INTERIORITZAR...ARA DONCS GAUDIREU PLEGATS,TAN SA I INCONMENSURABLE GOIG,QUE TOTS DOS EN FAREU INTERMINABLE.MIL.LER
ResponElimina