diumenge, 17 de novembre del 2013

A vegades

No en sé més.
Sóc sols un petit bocí 
que intenta sobreviure,
a vegades a batzegades
i sovint sense destí,
però sempre, 
amb la mateixa fita,
ser jo mateixa
encara que em pugui perdre
i necessiti que algú em trobi
perquè el més important 
en aquesta vida,
és compartir
i deixar volar la imaginació,
aquella que ens junta 
amb una bona copa de vi
i un somriure als llavis,
aquella que ens porta a pensar
què no importa on
ni quan
sinó amb qui,
perquè a vegades,
sols una mirada atura el temps
i la resta,
deixa d'existir.









Un joc de mans

Hi ha gent que no sap 
que té entre mans
fins que ho toca,
mentre d'altres 
sols imaginant,
en descobreixen la seva màgia.
Perquè totes les respostes
no estan entre les paraules,
sinó en els silencis que les callen
i ens fan ser
quelcom més savis, 
doncs, suposadament,
les escoltem abans de dir-les.
Però tot canvia 
quan l'amor entra en revel·lia
i agosarat ataca,
per què ningú para un batec
en mig d'una lluita. 
Aquella,
que ens deixa ferida
encara que no sigui mort immediata,
perquè estimar,
és un joc de mans
d'on pot sortir,
la millor victòria
o la pitjor fugida,
tot depèn de les mans,
del que toquin
o qui sap,
del que imaginen,
perquè les carícies,
sovint comencen amb somnis,
fins que es materialitzen.
Qui fa màgia
mai ho conta,
sols ho practica.
Perquè hi ha secrets,
que sempre, 
es porten a la tomba.