Enumerar no és fàcil
quan no sé com explicar-te
els passos que donaria
per arribar,
on la teva boca m'espera.
Quan la indecisió m'atura,
la paraula es trenca
i esperant contesta,
roman quieta
on l'amor,
de victòria es disfressa.
Suculenta
la passió ensenya a la llengua
a no estar-se quieta
i la ment,
a mentir-li al cor
que igual batega,
doncs la inèrcia
fa sobreviure a la llàgrima
després de la tempesta.
No es necessari seguir cap estela
que em guï.
Jo ja fa temps que sé el que vull:
una guerra on guanyar-te
i demanar-te en carícia
que si un dia no hi hagués demà,
pensis que vaig estimar-te.
