diumenge, 9 d’octubre del 2011

A la punta dels dits

A la punta dels dits et tinc
i de sobte,
en un sospir te m'escapes.
Quan penso que ets meva
dibuixo castells en l'aire
que no sé on em portaran.
Renovar il·lusions gastades 
fins que la imaginació s'aturi
és de difícil acontentar
per algú que al cor té ales
que potser,
hauria de tallar.
Sé el que vull
però no sé si ho puc agafar.
La bombolla de sabó
no vull trencar.
Al teu costat
sé que volar
és la mel de la meva necessitat.
Ensenya'm camins...
Potser així trobaré sortides
als meus primitius instints.
Aquells que desitgen tocar i ser tocat.
Besar i ser besat.
Estimar i ser estimat.
Doncs hi ha finals,
que mai tenen pressa
per acabar.