dilluns, 12 d’abril del 2010

En punt mort

Fa massa dies que tot és igual.
Fa massa temps que sóc igual
per a tu.
Res no passa.
Ni em provoca.
Ni m'espanta.
Ni m'incita.
Tot és lineal en la nostra vida.
El cansament em pertany.
L'oblit em segueix.
Aquest és el parany
com l'ham que pesca el peix. 
El sentit és que dol i vol
però no té més nassos de lluitar.
Tot és més fàcil de passar
si alimentem el nostre engany
amb aquesta mentida que creix
i no ens deixa valorar.
Ja no busco res més
ja no em vull arriscar
ara em deixaré portar
fa massa temps que sóc igual.
I si res no passa. 
No tornarà a passar.
Però enmig d'aquest incís
és millor explicar
que el meu cor no es tancat
i continuarà com sempre, bategant.