Ningú en sap tant com tu,
de deixar que les paraules
em vesteixin
i els silencis em despullin,
per dir-li al temps que s'aturi
morint en els teus llavis
mentre les distàncies es fan curtes
quan es tracta d'estimar-te
i els motius no existeixen,
si el que volem és viure
recordant que les intencions,
són quelcom més que algú
disfressat de somriure
i amable et diu,
que passaria tota la seva vida
entre el teu cor i els teus ulls
per imaginar com seria,
el desig en un cos nu.
Ningú en sap tant com tu,
per això,
no em vull moure
del costat d'aquell,
que diu sense paraules
silencis que emmudeixen,
amb gemecs plens de gust.