dissabte, 30 de març del 2013

Com aquell que estranya

M'assec a la punta del temps
i deixo passar 

la flaire dels records.
No em cal esforçar gaire,
doncs sempre venen a visitar-me

amb aquest aire de senyor important
i em fan acotxar el cap per pensar,
si algun dia tornaran a venir.
Alguns són de canya de sucre

i altres de paper mullat,
n'hi ha que fan olor de riure
i d'altres també plorar.
Però tots són meus

lligats amb els seus sospirs,
desitjos,
pensaments 
i dubtes.
De tots colors,
de diferents formes,
tocats al mil·límetre
per la pell que em cobreix.
I és llavors,

quan l'aire
marxa subtilment per la boca
i marca un compàs
una mica sospitós.

Com aquell que estranya
allò que mai s'eternitza

i sempre vol,
portar dins del cor.