dissabte, 12 de novembre del 2011

Amb gust de maduixa

Hi ha gustos que es poden imaginar
però mai oblidar.
Quan un va a l'aventura
tanca els ulls i es deixa dur
sense importar el camí que li queda
si realment,
vol caminar.
Amb la tranquil·litat
en tanca els ulls
i comprova amb gust
que el que tasta,
és el que fa temps que va buscant.
I quan en queda prou embriagat
pensa que no en vol despertar
de la dolcesa del seu gust
amarada dins la seva sang.
Per que compartir el que es desitja
té un plus de condicional
fins que cap dels dos 
en vulgui renunciar.
Hi ha moments inesperats
i sentiments retrobats pel que sempre
hem volgut recordar.
Amb gust de maduixa
em vas besar 
en aquell llit tan gran,
on es va perdre la vergonya
i va néixer algun lligam
que encara nosaltres no sabem desxifrar.
Et deixo dormint el son
que ahir ens va despertar
jugant a descobrir
els gustos d'uns petons
que mai,
hauríem imaginat.